Una radiografia sobre la salut mental dels joves alerta que el context actual és “d’emergència” i posa de manifest que s’ha arribat a una situació “límit”. La radiografia, feta pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) i Salut Mental Catalunya (SMC), denuncia l’empitjorament de la salut d’aquest col·lectiu i assenyala que l’oferta pública és “molt menor de la necessària” i desigual al territori.
Les entitats afirmen que el jovent actual ha patit “múltiples emergències” i també apunten a la pandèmia de la covid-19 com un punt d’inflexió. Per tot plegat, demanen, entre altres, reforçar el sistema públic i introduir l’educació emocional en totes les etapes educatives.
Les dues entitats han lliurat el document aquest dijous a la Directora del Pacte Nacional de la Salut Mental, Magda Casamitjana. Segons ha explicat Julia Rosanna Sánchez-Valverde, presidenta del CNJC, en una atenció als mitjans després de lliurar el document, han tingut una bona rebuda i esperen poder lliurar-lo també a altres departaments, com Educació o Drets Socials.
Sánchez-Valverde ha assegurat que és una situació “d’emergència” que es deu a uns pilars socials “dèbils” i ha reclamat a l’administració “accions” lligades de recursos i que els joves formin part del canvi. Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya, ha explicat que tant el CNCJ com l’entitat que ella dirigeix aposten per models que incloguin la perspectiva comunitària i on l’associacionisme tingui “un paper clau”.
Entre les dades recopilades a la radiografia -i ja publicades en enquestes públiques- destaquen, per exemple, que el Codi Risc Suïcidi de Catalunya ha detectat un 195% més de temptatives entre abans i després de la pandèmia. Una altra dada que mencionen en la radiografia és l’augment en un 165% d’atencions en urgències en TCA després de la covid-19. A més, es disparen les atencions per ansietat i el malestar són cada cop més elevats. “Les dades són alarmants”, assenyalen.
Tot i referir-se a diverses dades, el CNJC i SMC parteixen en l’anàlisi de la premissa que les dades declarades al sistema públic de salut no són significatives: “Moltes persones joves han d’acudir a la teràpia privada que queda fora dels registres o, directament, no acudeixen a cap servei”. A més, afegeixen que estan infradimensionades per “l’estigma que s’amaga darrere la salut mental” i que moltes es troben fragmentades en una pluralitat de programes dedicats a la salut mental que no estan coordinats entre ells.
Amb aquesta premissa i tenint en compte els recursos existents al sistema públic, les entitats conclouen que l’oferta pública és “molt menor de la necessària”. “No ens referim només a una manca de psicòlegs i psiquiatres”, alerten i afegeixen que també cal que les atencions permetin fer els seguiments “deguts”.
A banda, assenyalen “biaixos territorials en l’atenció”. “Demanem sobretot que es faci una bona planificació territorial i que es reforci el suport perquè és una gran mancança que tenim al sistema i molts joves acaben recorrent a l’àmbit privat”, ha indicat Marta Poll.
En total, la radiografia estima que hi ha uns 400 recursos a Catalunya, entre els quals hi ha 46 centres de salut mental infantojuvenil (CSMIJ), 59 centres de salut mental de persones adultes (CSMA) i desenes de clubs socials gestionats per SMC, a més d’altres tipus de recursos com poden ser les unitats d’hospitalització.
Segons el mapa dibuixat per les organitzacions, hi ha un dèficit especial de recursos detecten un “dèficit” de recursos a les comarques gironines. Per exemple, a les comarques de l’Empordà i la Selva són les que tenen més habitants per recurs, amb més de 170.000 habitants a la Selva. Per contra, la zona dels Pirineus (Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell) són els territoris que tenen la taxa d’habitants per recursos més baixa, oscil·lant entre els 1.800 habitants per recurs i els 3.000, aproximadament.
Davant d’això, reivindiquen a l’administració i al Govern que destinin més recursos a la sanitat pública per aconseguir una atenció psicològica “pública, gratuïta i de qualitat a tot el territori”. A més a més, plantegen caminar cap a una perspectiva més comunitària.
La radiografia assenyala en la seva anàlisi un decàleg de propostes per millorar el benestar dels joves i fer front a l’emergència, com ara potenciar l’atenció més preventiva i comunitària. Entre les propostes hi ha millorar i reforçar els serveis d’urgència i millorar la coordinació entre els diferents recursos existents.
També demanen generar una millor coordinació entre CSMIJ (on es pot anar fins als 18 anys) i CSMA (a partir dels 18 anys) o integrar-los en l’etapa juvenil, fent possibles millors transicions entre els serveis. I és que denuncien que la transició entre uns i altres comporta a vegades “un trasbalsament” per la persona amb problemes de salut mental.
Altres mesures que proposen són introduir l’educació emocional en totes les etapes (obligatòria i postobligatòria), generar serveis d’acompanyament davant la transició entre etapes educatives i oferir una formació al professorat en detecció i atenció de malestars emocionals o problemes de salut mental.
A més, argumenten que la incapacitat per emancipar-se és un dels problemes que dificulta el benestar dels joves. Per això, una de les propostes que plantegen les entitats és contribuir a revertir aquestes dificultats per millorar el benestar emocional del col·lectiu jove. Concretament, impulsar polítiques d’emancipació juvenil com la regulació de lloguers o la renda bàsica. “El creixement de l’ansietat entre les generacions més joves va lligada a la incertesa fruit de la manca d’acció per l’emancipació del jovent”, asseguren.
Una altra proposta és obrir noves ajudes per a la cura o l’acompanyament de persones amb problemes de salut mental per a poder atendre situacions sobrevingudes, com ara permisos laborals per a fer acompanyament a persones amb ideacions suïcides o per a tenir cura d’una persona que passa per un brot psicòtic, entre d’altres.
