L’informe, basat en la resolució Cilevics, afirma que només hi pot haver sanció penal en cas d’incitació a la violència
La secretària general del Consell d’Europa, Marija Pejcinovic Buric, ha publicat un informe que defensa que no es pot perseguir l’independentisme “pacífic”. Argumenta que plantejar canvis estructurals o constitucionals de manera “democràtica” en un estat s’empara per la “llibertat d’expressió”. La secretària general no parla específicament del procés sobiranista català, però sí que basa el seu text en l’informe Cilevics. Determina que només es pot admetre una sanció penal per l’exercici de la llibertat d’expressió en casos on s’inciti a la violència. El document, titulat ‘Llibertat d’expressió política: un imperatiu per la democràcia’, és de 9 pàgines, està signat el 6 d’octubre i ja s’ha presentat al Comitè de Ministres europeu.
L’informe del Consell d’Europea subratlla la importància que els estats protegeixin la llibertat d’expressió, i que plantejar canvis a l’estructura del territori no és un fet que es pugui perseguir. Aquí és on apunta, en concret, que aquests “canvis” també inclouen la promoció de la independència d’una regió europea.
El document inclou els punts de vista de departaments del Consell d’Europa com ara la seva pròpia Assemblea Parlamentària, la Comissió de Venècia, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, o el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO).
L’informe de Pejčinović també es fonamenta en un esdeveniment acadèmic de la Universitat de Ginebra amb el suport del Consell d’Europa, on hi va participar -entre d’altres- el Grup de Treball de Detencions Abitràries, que ja va condemnar l’Estat per violar els drets dels líders independentistes catalans empresonats per l’1-O.
El document de Pejčinović es basa en la Resolució 2381 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (‘informe Cilevics’). Aquest text admetia que els líders independentistes catalans empresonats eren “presos i preses polítiques”, i s’instava Espanya a reformar el Codi Penal, concretament els delictes de rebel·lió i sedició.
El document també reconeixia que l’1-O de 2017 no hi va haver violència per part de la ciutadania. També proposava la via del diàleg i la resolució democràtica. En una línia molt similar també s’expressa l’informe del Consell d’Europa, que torna a fer referència a la necessitat de la negociació per poder resoldre els conflictes polítics.
Els partits independentistes, consultats per l’ACN, confien que l’informe pugui aplanar el camí dels dirigents sobiranistes que han portat els seus casos al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en allò que fa referència a la llibertat d’expressió. Els presos i preses pel cas de l’1-O han acusat l’Estat de, previsament, vulnerar el seu dret a la llibertat d’expressió.
Pejčinović i Pegasus
La secretària general del Consell d’Europa va afirmar, a finals d’abril, que l’espionatge amb Pegasus només es podria justificar “per raons de seguretat nacional”. Pejčinović va dir aleshores que, de confirmar-se la praxis contra independentistes, hi ha organismes per “supervisar el cas”.
