La primera llei d’habitatge es posa damunt la taula. Un tema que ha portat polèmica en els darrers mesos. El Consell de Ministres d’aquest dimarts ha aprovat, finalment, la llei d’habitatge. Aquesta regulació permet limitar el preu del lloguer, declarar zones tensades i incentiva la reducció amb bonificacions fiscals als propietaris.
Aquest mateix dimarts, dia 1 de febrer, el Govern de Sánchez ha donat llum verda al text en segona lectura més tard del que preveia, a causa de la demora de l’informe preceptiu del Consell General del Poder Judicial, encara en funcions. Tot i el contingut crític amb la norma de l’informe del CGPJ, el text aprovat per l’executiu de Sánchez no ha introduït canvis en les mesures anunciades, però sí alguna “clarificació”.
Així mateix, la primera llei estatal d’habitatge de la democràcia passa al Congreso, on podria patir modificacions per sumar el suport d’altres formacions. La llei d’habitatge acumula retards, ja que va trigar un any a concretar-se pel bloqueig que generava el desacord entre PSOE i Unides Podem sobre la regulació de preus dels arrendaments. Les entitats pel dret a l’habitatge han considerat el text insuficient i ja van avisar que impulsaran esmenes a través dels socis de la investidura, després que el PSOE tombés les propostes alternatives dels col·lectius afectats.
Cal remarcar que la llei d’habitatge és més descafeïnada respecte a la que proposava el Govern, però que no es va arribar aprovar mai. Tot plegat, perquè no estava clar de qui era la competència. Sánchez ha defensat la competència de l’estat espanyol per regular el dret a l’habitatge i ha assegurat que la norma “respecta plenament” les competències autonòmiques.
