El Consell de Ministres, davant l’aclaparadora situació d’endarreriment en l’emancipació dels joves, ha iniciat un mecanisme que hauria d’ajudar als joves a poder optar a un lloguer. Es tracta, per tant, d’un mecanisme que implementa el Gobierno davant la incapacitat d’aplicar normatives com la regulació del preu del lloguer, que sí es van aplicar a Catalunya i que el Gobierno va vetar.
El pla d’Habitatge, el bo per al lloguer jove i la Llei d’Arquitectura haurien d’anar acompanyats de la Llei d’habitatge que el Gobierno no pot aprovar mentre el Consejo General del Poder Judicial no emeti l’informe. Es tracta d’una situació en la qual el PSOE no exigeix la renovació de l’òrgan judicial, perquè no disposa dels suports suficients, i el PP s’aprofita d’un CGPJ en funcions i abastament caducat, per aconseguir als jutjats el que no pot guanyar a les urnes. Al seu torn, els comuns van donar una resposta tímida, per no enfadar els seus socis a Moncloa.
El passat divendres, 14 de gener, el CGPJ va rebutjar l’informe sobre la llei d’habitatge elaborat pel vocal Álvaro Cuesta en què avalava la norma de l’executiu espanyol. 15 vocals de l’òrgan es van mostrar en contra de la proposta, que només va rebre 6 vots favorables.
Aquest organisme va acordar designar nous ponents perquè elaborin un nou text que es debatrà el dijous 27 de gener. Els encarregats de redactar-lo són els vocals José Antonio Ballestero i Enrique Lucas. D’aquesta manera es dona llargues, un altre cop, a l’aplicació d’una normativa que el Gobierno ajorna sine die’.
Com que l’informe és preceptiu, la decisió del CGPJ ha dilatat els temps d’aprovació de la Llei com a mínim fins a final de gener.
En roda de premsa conjunta amb el canceller alemany, Olaf Scholz, Sánchez ha afirmat que el seu govern té un “respecte absolut” a l’informe que emeti el CGPJ, però “el debat és que les fórmules que hem tingut en els 40 anys de democràcia per garantir un habitatge digne no han estat suficients”.
“El govern d’Espanya comparteix amb els ciutadans la necessitat de més compromís des del que és públic” per fer de l’habitatge “el cinquè pilar del benestar”.
Per tant, ha dit, “mirarem amb absolut respecte” l’informe del CGPJ i les “qüestions tècniques” que vulguin plantejar, però el compromís d’Espanya és impulsar la llei. Es pot posar en dubte part d’aquest compromís, per exemple, perquè el Gobierno “més progressista de la història” va vetar la llei catalana que regulava el preu del lloguer.
Bo de lloguer per a joves
El bo de lloguer per a joves que s’aprova aquest dimarts està destinat a persones d’entre 18 i 35 anys que podran rebre 250 euros mensuals durant un màxim de dos anys. Les comunitats autònomes tindran la possibilitat de completar-lo.
El podran demanar joves que cobrin menys de 24.318 euros bruts anuals, tres vegades l’IPREM, i es podrà compatibilitzar amb altres ajudes com l’Ingrés Mínim Vital. Tindrà caràcter retroactiu des de l’1 de gener i els beneficiaris podran cobrar els diners acumulats de l’any 2021. És per tant, una breu treva per a la població jove a l’elevat preu del lloguer, però no resol els problemes sistèmics que hi pot haver en aquest assumpte.
Pla estatal d’habitatge
El Pla Estatal d’Habitatge 2022-2025 inclourà altres ajudes per garantir l’accés a l’habitatge de les persones amb menys recursos, així com bonificacions per a la promoció d’habitatge de lloguer a preus assequibles.
L’executiu espanyol preveu desplegar-lo per mitjà de convenis amb les comunitats autònomes.
Està destinat principalment als col·lectius vulnerables i estableix mecanismes per subvencionar fins al 100% de la llar en els casos més severs de pobresa.
Les famílies que ingressin tres vegades o menys que l’IRPREM poden obtenir subvencions de fins al 50% del lloguer.
A més preveu actuacions per impulsar el lloguer a poblacions de menys de 10.000 habitants i mesures per augmentar el parc públic de lloguer mitjançant habitatges cedits per la Sareb o altres entitats i empreses.
Llei d’Arquitectura
El Consell de Ministres també aprova aquest dimarts la Llei d’Arquitectura, que ja ha obtingut els informes del Col·legi d’Arquitectes d’Espanya.
La llei busca introduir una millora de la qualitat dels edificis i dels entorns on es construeix, així com garantir la protecció del patrimoni cultural.
