El Consell de Garanties Estatutàries ha emès un dictamen sobre la recentment aprovada llei d’habitatge espanyola, i conclou que alguns dels seus articles resulten ser inconstitucionals i contraris a l’Estatut. Les conclusions, que en alguns punts ha comptat amb el vot particular contrari de dos membres del CGE, remarquen que la norma estatal vulnera competències de la Generalitat en matèria d’habitatge i urbanisme o el principi d’autonomia financera. Aquest dictamen havia estat sol·licitat per tal que el ple del Parlament pugui votar el proper dia 1 de setembre si presenta un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC, sol·licitud que arriba a la cambra a petició de Junts per Catalunya.
Les conclusions de l’informe del CGE, signat el passat 3 d’agost i fet públic aquest divendres, asseguren que “els articles 2, apartats c, d, e, f, g, h, i, j, m, n, o, p, q, r i s; 16; 17; 18.1 i .4; 27.1, tercer paràgraf, i .2 i, per connexió amb l’article 27.2 i.3, la disposició transitòria segona; com també els articles 28 i 29 i la disposició transitòria primera, paràgraf segon, de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge vulneren la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’habitatge de l’article 137.1 EAC i no troben empara en l’article 149.1.1 ni .13 CE”. A més, també s’afirma que “l’article 15, apartats 1.b. i .d i 2, 3 i 4, de la Llei 12/2023 vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’habitatge (137.1 EAC) i urbanisme (149.5 EAC)” i que “l’article 27, apartat 3, de la Llei 12/2023 vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’habitatge de l’article 137.1 EAC, com també el principi d’autonomia financera i l’autonomia de despesa de la Generalitat”. El CGE també considera que “la disposició final setena, apartat 1, de la Llei 12/2023 és contrària a l’Estatut i la Constitució en la mesura i l’abast que ho són els preceptes que s’emparen en els títols habilitants que s’hi contenen i que hem considerat contraris a l’Estatut i a la Constitució en les conclusions precedents”.
Per contra, en un vot particular, la vicepresidenta del CGE, Maria Jesús Larios Paterna, i el conseller Eduard Roig Molés consideren que “els apartats 1 i 4 de l’article 18 de la Llei s’emparen en el mateix títol competencial dels apartats 2 i 3 d’aquest article i la seva adopció per part de l’Estat no vulnera les competències de la Generalitat i és conforme amb la Constitució i l’Estatut”. “En conclusió, discrepem de la declaració d’inconstitucionalitat adoptada a les conclusions primera i segona del Dictamen i considerem en conseqüència que els articles 2, apartats c, d, e, f, g, h, i, j, m, n, o, p, q, r i s; 15.1.b i .d, i 15.2 a 15.4; 16; 17; 18.1 i .4; 27.1, tercer paràgraf, i .2; 28, i 29 i la disposició transitòria primera de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge no són contraris a l’Estatut ni a la Constitució”, conclouen.
Un cop emès aquest dictamen, la presidenta del Parlament, Anna Erra, ja ha convocat el ple de la cambra catalana per al dia 1 de setembre, on es debatrà i es votarà la possibilitat, apuntada per Junts, que es porti la llei d’habitatge espanyola al TC a través d’un recurs d’inconstitucionalitat.
