El Conselh d’Aran està treballant amb l’Estat per aconseguir que el govern espanyol reconegui el reconeixement de la singularitat aranesa. Un dels motius rau en el fet que el desplegament de la Llei de Règim especial de l’Aran aprovada l’any 1990 per la Generalitat, no arriba al 30%.
Així ho ha assegurat la síndica Maria Vergés en una entrevista a l’ACN pocs dies després de la seva compareixença al Parlament on va posar de manifest els greuges que pateix la Val i també la situació de l’aranès. Vergés apunta que per assolir un desplegament “real” de la llei cal una comissió de control per garantir què es fa i també els recursos necessaris. Considera que l’Aran disposa d’un “alt grau de reconeixement legal” però minso respecte institucional.
Singularitat aranesa
La síndica ha reconegut que confia que sigui durant l’actual legislatura del president Pedro Sánchez com a president del govern espanyol que s’obtingui alguna fita en el reconeixement de la realitat i singularitat aranesa per part de l’Estat.
Llei de l’aranès
El 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’aranès, que havia de suposar un pas endavant en la normalització i preservació de la llengua, però dotze anys més tard, la llei no s’ha desplegat. De fet, durant aquest temps l’aranès ha anat perdent parlants i les darreres enquestes situen l’ús social d’aquesta llengua per sota del 20%. Aquesta xifra porta a la síndica d’Aran a manifestar que “l’aranès està a l’UCI” i assegura que la seva situació és “crítica”.
Maria Vergès lamenta el poc finançament que rep el Conselh Generau per part de la Generalitat per fer política lingüística (100.000 euros) i ho compara amb els 30 milions d’euros que es destina al català. No rebre més finançament per reforçar l’aranès impedeix al Conselh Generau desplegar polítiques lingüístiques, ha sentenciat la síndica.
Iniciativa legislativa al Parlament
El Conselh Generau d’Aran va presentar el dijous 3 de novembre una iniciativa legislativa al Parlament per modificar la Llei 8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, que elimina el caràcter de llengua vehicular de l’aranès a l’escola.
Per Vergés aquest fet va ser “una sorpresa desagradable” tot i això, ha reconegut que és conscient que en aquesta norma no hi va haver cap “intencionalitat” d’eliminar el caràcter de llengua vehicular de l’aranès a l’escola i es va produir per una manca d’interlocució amb el territori. La iniciativa legislativa presentada és per garantir una seguretat jurídica i que l’aranès es contempli com a llengua vehicular a l’escola.
Pressupostos
En el marc de l’entrevista concedida a l’ACN, la síndica també ha demanat als grups polítics presents al Parlament “generositat i responsabilitat” de cara a aprovar els pressupostos i evitar que s’hagin de prorrogar els d’enguany. No aprovar els pressupostos suposaria pel govern d’Aran la pèrdua d’uns 4 milions d’euros. Els pressupostos del 2022 del Conselh Generau eren d’uns 36 MEUR i amb l’aprovació dels comptes per al 2023 s’arribaria gairebé als quaranta.
Amb un major finançament es podria ampliar la partida per polítiques d’habitatge, ara dotada amb 12.000 euros, ramaderia, medi ambient o cultura.
Singularitat aranesa
La síndica d’Aran ha explicat que un dels propòsits de l’autogovern és ser útil a les persones, però ha remarcat que són necessaris instruments per garantir-lo i consolidar-lo. Per aconseguir tot això considera que cal desplegament competencial, finançament, lleialtat i respecte institucional. Vergés confia avançar en tots aquests aspectes per poder millorar la vida dels aranesos.
