Si Junta o ERC voten negativament, el projecte torna a la Comissió de Justícia
El Congrés debat i vota aquest dimarts a la tarda la llei d’amnistia. El text que arriba al ple és el que van pactar el PSOE, ERC i Junts durant el tràmit en comissió, en què aquestes forces van introduir un major blindatge per impedir que els jutges aprofitin l’excepció del terrorisme i el secret de les actuacions per invalidar l’amnistia als investigats del Tsunami Democràtic, CDR i de l’operació ‘Volhov’. Fruit de les noves maniobres judicials, Junts i ERC mantenen vives diverses esmenes que aposten, entre altres, per eliminar cap referència al terrorisme entre les excepcions d’aplicació de la llei. De moment el PSOE es nega a introduir cap modificació, però manté oberts els canals de negociació.
La llei ha superat tot el tràmit al Congrés per la via d’urgència i previsiblement quedarà aprovada amb els 178 vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG. Són els mateios que l’han fet prosperar al llarg de tot el procés a la cambra baixa.
Un cop aprovada encara li queda el tràmit al Senat, que pot durar dos mesos, on previsiblement serà rebutjada per la majoria absoluta del PP. Posteriorment, tornarà al Congrés per a la seva aprovació definitiva, possiblement a l’abril.
Temps del debat
La llei d’amnistia és l’únic punt de l’ordre del dia del ple d’aquesta setmana. El debat començarà a les 15.00 hores amb la presentació del dictamen per part d’un diputat de la comissió, que disposarà de 12 minuts per intervenir. Després els grups que vulguin defensar les seves esmenes disposaran de 7 minuts cadascun, i la resta de grups també podran intervenir durant 7 minuts cadascun.
Nou sistema de votació
Es preveu que el debat s’allargui una hora i mitja. Un cop acabin les intervencions dels grups, es votaran primer les esmenes que queden vives. Aquesta votació es durà a terme amb el nou sistema de votació que el Congrés ha posat en marxa durant les obres per instal·lar el nou sistema de traducció simultània. Els diputats ja no disposen dels tres botons que utilitzaven fins ara, sinó que votaran en una pantalla tàctil on trobaran les tres opcions: “sí”, “no” o “abstenció”.
Votació final per crida
Posteriorment, es produirà una votació final del dictamen i del conjunt del text. El PP ha demanat que aquesta votació final es faci per crida, de manera que els diputats hauran d’aixecar-se quan sentin el seu nom i fer públic el sentit del vot.
Com que es tracta d’una llei orgànica, el text haurà d’obtenir un mínim de 176 vots per prosperar, la meitat més un dels membres de la cambra.
Si no hi ha problemes en la votació, el ‘sí’ obtindrà dos vots més dels necessaris, perquè les forces que li donen suport sumen 178 escons, mentre que el ‘no’ del PP, Vox, UPN i Coalició Canària només suma 172 escons.
Tràmit al Senat
Un cop aprovada al Congrés, la llei encara ha de superar el pas pel Senat, on el PP disposa de majoria absoluta. Els populars ja van modificar el reglament de la cambra alta per poder obviar la tramitació d’urgència i allargar els debats. L’objectiu dels populars és posposar el màxim l’activació de l’amnistia. Faran comparèixer experts, però la cambra alta disposa com a màxim de dos mesos de termini abans de rebutjar la norma.
Un cop el Senat rebutgi el text, aquest tornarà al Congrés, on quedarà definitivament aprovat gràcies als mateixos vots que obtindrà dimarts. Quan això passi, la llei ja estarà llesta per a ser publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i s’iniciarà la previsible deriva judicial.
Ball amb García-Castellón
El PSOE, ERC i Junts van assolir un acord la setmana passada i van introduir modificacions al dictamen de la comissió de Justícia. L’objectiu era reforçar la definició dels delictes de terrorisme que queden exclosos de l’amnistia per evitar les maniobres del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que per sorpresa, i després de veure que era un dels motius exclosos a la llei inicial, ja havia atribuït terrorisme als CDR i els membres del Tsunami per esquivar l’aplicació de la norma.
Les modificacions pactades pel PSOE, ERC i Junts la setmana passada –aprovades amb els vots de tots els grups que donen suport a la norma- van redoblar aquest blindatge. Estableixen, com abans, que no es poden acollir a l’amnistia els actes tipificats com a delictes de terrorisme, però introdueixen l’afegitó que serà així “sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de Drets Humans”.
Però pocs dies després d’aquesta modificació, García-Castellón va adaptar les seves interlocutòries i –a més de mantenir la investigació per terrorisme contra els suposats líders del Tsunami Democràtic- va afirmar que les protestes del 2019 van ocasionar ferides a un policia que considera “incompatibles amb el dret a la vida i integritat física reconeguts a l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans”.
Esmenes vives d’ERC i Junts
En aquest marc, ERC i Junts van mantenir vives diverses esmenes que per ara el PSOE no accepta, però que es poden transaccionar i introduir al text fins a l’últim moment. Les dues formacions signen una esmena conjunta per eliminar directament el terrorisme de les exclusions per a l’aplicació de la llei. L’esmena deixa únicament com a exclusió la vulneració dels articles 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans.
Junts i PNB signen conjuntament tres esmenes més. Una elimina directament les referències al terrorisme i als Drets Humans, de manera que els magistrats on pugui recórrer a cap interpretació per evitar l’aixecament dels processos i les seves conseqüències.
La segona esmena conjunta de Junts i PNB clarifica que jutges hauran d’aplicar la norma des del moment de la seva aprovació, independentment del fet que es presentin qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o recursos al Tribunal Constitucional.
I la tercera entre Junts i PNB proposa introduir a la llei que s’amnistiarà els actes de greuge o crítica contra les autoritats, funcionaris i institucions, els seus símbols i emblemes, “inclosos els actes duts a terme a través de la premsa, de la impremta, d’un mitjà de comunicació social, d’internet, o l’ús de xarxes socials”, així com d’activitats, entre altres, “educatives”.
El PSOE tanca la porta a les modificacions
De moment el PSOE descarta introduir noves modificacions al text. La portaveu del PSOE, Esther Peña, ha assegurat aquest dilluns que la seva formació se sent “còmode” amb la redacció que va sortir de la comissió de Justícia del Congrés, i ara per ara no és partidària d’introduir modificacions.
“En aquests moments estem satisfets amb el text que va sortir, i ara mateix no hi ha cap canvi”, ha dit en roda de premsa. En tot cas ha afirmat que les formacions “segueixen parlant” i “hi ha temps” fins demà per acabar de tancar el debat.
El PSOE critica el ‘Lawfare’
El PSOE considera que els moviments judicials que s’han produït en les últimes setmanes i mesos a l’Audiència Nacional i a l’Audiència de Barcelona respecte a les causes que afecten els polítics independentistes tenen com a finalitat condicionar de forma “inadmissible” el poder legislatiu.
Fonts dels socialistes interpreten en clau d’ingerència política el fet que el jutge García Castellón investigui ara el Tsunami per terrorisme i provi d’esquivar la llei d’amnistia, i veuen també en aquest marc les decisions del jutge del cas ‘Volhov’, Joaquín Aguirre, sobre la suposada trama russa del procés.
El PP acusa el PSOE de tolerar el “terrorisme”
El PP ha redoblat la línia dura de l’oposició a la llei d’amnistia i –igual que el jutge Garcia-Castellón- relaciona ja directament les protestes del 2019 al “terrorisme”. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat directament el govern espanyol d’haver “justificat” actes terroristes per mantenir-se al poder.
Segons Feijóo, el govern de Sánchez pretén “rebaixar a una pena de gamberrada” actes vandàlics que van produir “una invalidesa permanent” a un policia durant les protestes del 2019. “Ho lamento per tots els que han construït un PSOE que ha estat útil a Espanya, però avui el PSOE es redueix al partit més dòcil i complaent amb qui justifica el terrorisme de carrer”, ha dit.
Segons Feijóo, aquesta “docilitat” de Sánchez és l’únic que “explica” que ERC i Junts li hagin perdonat l’espionatge amb el sistema Pegasus.
