L’avorriment, l’angoixa i les hores mortes a casa durant el confinament poden suposar un “risc” per a l’addicció al joc a través d’internet. La cap de la unitat de ludopaties de l’hospital Santa Caterina de Salt (Gironès), la psicòloga clínica Mercè Soms, exposa que la restricció de moviments i el tancament de bar durant la crisi sanitària tenen una vessant positiva: la impossibilitat de jugar a màquines escurabutxaques que, encara avui dia, són les que generen més addicció. Però, per contra, la situació actual facilita el joc ‘online’, ja sigui amb diners o sense. I aquí és on Soms alerta del perill de l’abús dels videojocs entre els més joves durant les hores que s’estan a casa, sobretot perquè estan en una edat “vulnerable·.
“És un risc, perquè són moltes hores sense fer res i a casa, però és un risc que de moment encara és desconegut, no sabem què passarà”, explica la psicòloga clínica i cap de la unitat de ludopaties de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) Girona. El tancament de bars arran de la pandèmia té un “avantatge” per als addictes al joc, que és que no tenen accés a màquines escurabutxaques. Més de la meitat dels pacients atesos a la unitat l’any 2019 eren addictes a aquest tipus de joc (el 55%).
“Si no poden anar al bar, hi ha el risc de l’online”, alerta Soms que afegeix que una de les coses que poden passar és que els que ja jugaven a través d’internet hagin incrementat el temps que hi dediquen. “Si incrementen l’estona podem tenir un problema i pot ser que es dispari una mica”, ha afirmat en una entrevista a l’ACN.
Una altra possibilitat és que persones que fins ara no jugaven comencin a fer-ho. Soms adverteix, però, que això no ho podran saber segur fins d’aquí a un temps, quan aquestes persones recorrin a especialistes perquè el joc s’hagi convertit en un problema. “Segurament hi haurà gent que mai ho havia fet i que ara han començat perquè estan avorrits i han recorregut al joc online”, remarca la psicòloga clínica.
Els especialistes diferencien entre aquells qui juguen amb diners pel mig (com apostes, pòquer, loteries o casinos) amb els qui recorren a altres fórmules com els videojocs. “És un altre dels temes delicats durant el confinament”, adverteix la cap de la unitat de ludopaties. De fet, des de la unitat ja han notat en els darrers anys un increment de pacients addictes als videojocs, i és “molt perillós sobretot per als adolescents i joves. “Això es pot disparar i pot ser un problema greu quan tornem a la normalitat”, afegeix Mercè Soms.
El “perill” per als més joves
“Són moltes hores d’estar a casa, encara que tinguin certes activitats i tasques a fer com ara deures de l’escola”, concreta Soms. A més, a vegades l’addicció als videojocs també acaben desembocant en problemes econòmics per les compres integrades per avançar de nivell o per equipar personatges. En aquest sentit, recomana als pares marcar un horari realista i, sobretot, complir-lo: “Si són dues hores, són dues hores i prou”. I, si ja hi ha una addicció, “que ni s’hi apropin, que no ho toquin”.
Les dades de la memòria del 2019 constaten una modificació en el tipus d’addiccions al joc entre els menors de 30 anys. Si, en conjunt, les escurabutxaques continuen sent el problema principal (per al 55%), seguit per les apostes tant presencials com online (el 30%) i els videojocs (el 15%), en el cas del grup de joves comença a haver-hi un canvi: el 42% fan apostes o juguen al pòquer o a la ruleta per internet representen, el 30% ho fan als videojocs i el 24% a les escurabutxaques.
Com a experta en ludopaties, Mercè Soms alerta també del flac favor que la publicitat i alguns continguts als mitjans de comunicació fan als més joves, sobretot en relació als videojocs. “Amb 15 o 16 anys, estan en una edat molt vulnerable i són molt sensible a tots aquest inputs”, exposa. Es refereix, sobretot, a informacions que tracten sobre joves que es guanyen “molt bé la vida” jugant a videojocs. “Ensenyen només la part maca, com si fos la panacea, i potser a un sí que li acaba sortint bé, però el que no pot ser és que deixin de formar-se, o deixin els estudis per jugar als videojocs perquè, què passa després si no els hi surt bé”, es pregunta.
Seguiment a distància
La pandèmia ha impactat de ple en els serveis sanitaris, també a la unitat de ludopaties. Segons ha explicat Soms, tenien programades totes les visites de març i principis d’abril i s’han hagut d’adaptar a la situació fent seguiment del pacients i de les seves famílies per vies telemàtiques. També és així com fan l’acollida per a primeres visites i com marquen les primeres pautes: “No és el mateix però almenys sí que podem donar les primeres pautes de psicoeducació i informar sobre com serà el procés”. El 2019, la unitat va fer 947 visites i va atendre 177 pacients.
