El comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, ha instat a “no sobre reaccionar” a la crisi de preus i energètica i ha assegurat que cal “entendre’n les causes”, que per a ell són un mix entre la velocitat de la recuperació, que d’una banda ha provocat l’augment de la demanda de gas, i de geopolítica, segons ha considerat en una entrevista a ‘El País’. D’altra banda, Gentiloni ha assenyalat que les reformes espanyoles laboral i de les pensions són “molt importants”. Per a Gentiloni, les decisions sobre aquestes reformes han de complir el marc dels punts pactats amb Brussel·les.
Segons ha dit, no sobre reaccionar és no culpar a la transició climàtica o a les renovables. Ara bé, ha defensat que cal reaccionar amb força i tan aviat com sigui possible. Per a ell, no fer-ho és perillós perquè es pot donar el missatge que la transició energètica “és el problema”, i en canvi, al seu parer, és la solució. Segons Gentiloni, la CE ja ha posat sobre la taula una sèrie d’eines i està prenent mesures. En un termini mitjà, treballen en les reserves estratègiques comunes de gas i la seva compra conjunta, que caldrà veure si s’ha d’accelerar.
En aquest context, el paper de l’energia nuclear “és una discussió oberta” i la CE ha de decidir. “Per a mi, si eliminem el carbó, caldrà energia nuclear almenys durant la transició. “No serà suficient amb les renovables, que són les energies del futur”, ha dit. Ara bé, per al comissari una cosa és no poder prescindir del gas i l’energia nuclear durant la transició, i l’altra és invertir molt en elles.
Pel que fa a les finances europees, ha considerat que Europa té en les pròximes dècades una “necessitat extraordinària” d’inversions públiques. De fet, només per a la transició climàtica estimen uns 500.000 milions d’euros anuals fins al 2030. A més, després de la pandèmia ha quedat un nivell “molt alt” de deute, del 100% a la zona euro, mentre que el Tractat de Maastricht dicta que ha de ser del 60%. “No volem canviar el tractat, però el camí de reducció del deute ha de ser més realista”, ha defensat.
Reformes a l’Estat
Pel que fa a la reforma laboral i de les pensions, ha considerat que ambdues són “molt importants”, en primer lloc perquè el mercat laboral ha estat tradicionalment un problema a Espanya, amb “moltes diferències” entre els treballadors més protegits i els que menys. Pel que fa a la reforma de les pensions, l’ha considerada “necessària”. Per a ell, la negociació amb els agents socials és una “bona decisió”, el que no ha de significar que les negociacions estiguin obertes sine die. “Passat un temps el govern ha de decidir”, ha considerat.
Ha recordat que el Consell va aprovar un pla amb aquestes reformes i en pensions va demanar que se’n garantís la sostenibilitat a mitjà i llarg termini. Pel que fa al mercat laboral, ha demanat que la modernització de la negociació col·lectiva i la reorganització dels contractes es faci aconseguint un “equilibri entre la seguretat i el dinamisme econòmic”.
Sobre la reforma laboral, ha assegurat que la seva avaluació arribarà quan tinguin les propostes del govern espanyol, i en concret el que s’avaluarà serà “com funciona el mecanisme de solidaritat intergeneracional de les pensions”, per tal d’assegurar-ne la sostenibilitat, i també com s’equilibrarà la seguretat laboral amb la flexibilitat.
