Augmenta l’escàndol i el silenci mediàtic dels grans mitjans de comunicació espanyols i catalans
Membres del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) van fitxar l’any 2014 Abdelbaki Es Satty, presumpte cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. Ho van fer a canvi de no deportar-lo, i posteriorment el van ajudar a esdevenir l’imam de Ripoll. És el que treu a la llum ‘Público’ en la tercera entrega de la investigació sobre la relació que mantenien Es Satty i el CNI. L’any 2010 se’l va detenir mentre conduïa una furgoneta amb 136 quilos d’haixix que volia embarcar al ferry Ceuta- Algesires i va al·legar que ho havia hagut de fer per les amenaces d’un grup islamista. Això, segons ‘Público’, va despertar l’interès del CNI per captar-lo com a informador.
El mitjà digital publica parts d’un informe confidencial facilitat als cossos policials els dies posteriors als atemptats en què es resumia el que se sabia d’Es Satty. S’indica que a la presó de Castelló, on complia quatre anys de condemna per narcotràfic, Institucions Penitenciàries el considerava islamista radical, així com líder secundari d’un altre pres anomenat Abdellatif Sif, amb qui exercia tasques de proselitisme entre la resta d’interns musulmans.
El març del 2012, però, és traslladat a Ceuta per assistir a judici, i quan torna, segons indicaria la documentació reservada a la qual ha tingut accés ‘Público’, mostra un canvi d’actitud molt pronunciat, amb un perfil baix que podria haver estat motivat pel temor a ser expulsat al Marroc.
Aquest canvi d’actitud va fer créixer l’interès dels serveis d’intel·ligència espanyols per captar-lo com a confident, assegura el rotatiu digital, i el 5 d’abril del mateix any Es Satty va rebre la primera visita de la Guàrdia Civil. ‘Público’ afirma que fonts del CNI li han revelat que l’any 2014, poc abans de ser posat en llibertat, es va tancar un acord amb ell perquè fes de confident a canvi de no deportar-lo.
A la sortida de la presó, la subdelegació del govern de Castelló va decidir deportar-lo, però els seus advocats van recórrer la decisió i el jutjat va considerar que el delicte no suposava amenaça ni per a l’ordre públic ni per a la seguretat ciutadana. A més, el jutge va considerar que tenia “arrelament laboral” perquè la defensa va presentar un contracte de feina en vigor i un certificat de vida laboral que acreditava que Es Satty duia més de sis anys i mig donat d’alta a la Seguretat Social. ‘Público’ posa en qüestió l’origen d’aquesta documentació.
El rotatiu afirma que en tot aquest litigi va rebre ajuda “extraoficial”, i afegeix que les mateixes fonts del CNI asseguren que el servei d’intel·ligència “va arreglar les recomanacions i avals” que van permetre a Es Satty ser admès com imam a Ripoll. La idea era que des d’allà es pogués infiltrar en xarxes jihadistes europees, assegura ‘Público’.
El mateix rotatiu afirma que el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils ja havia col·laborat amb les forces de seguretat l’any 2005, en el marc d’una operació infructuosa que investigava les connexions entre els atemptats a Casablanca el 2003, l’ajut a terroristes fugits dels atemptats de l’11-M i l’atac a una base de Carabinieri italians a Nasiriya, a l’Iraq.
Diverses informacions, segons el rotatiu, vinculaven a Es Satty amb l’islamisme radical, i fins i tot la Policia Nacional va demanar permís a l’aleshores jutge de l’Audiència Nacional i avui ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per punxar-li el telèfon, però un mes després es va sol·licitar aturar les escoltes argumentant que no tenia cap activitat, i que segurament utilitzava un altre terminal.
El rotatiu arriba a la conclusió que les forces de seguretat prenen aquesta decisió perquè Es Satty ja col·laborava com a informant privilegiat, atès que acudia a les reunions d’aquests grups radicals.
