Els serveis secrets del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyols van entrevistar-se diversos cops amb Abdelbaki Es Satty, l‘imam de Ripoll i cervell dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017 que van tenir lloc un mes i mig abans del referèndum. Aquest dilluns, la Moncloa ha enviat els informes que el CNI va preparar sobre Es Satty, a petició de Junts en el marc de la comissió d’investigació del 17-A impulsada al Congrés. El contingut dels informes no sorprèn a ningú: demostra que els serveis secrets espanyols efectivament van estar en contacte múltiples vegades amb Es Satty, algunes de les quals els va informar sobre terrorisme, de manera que va ser confident seu. Això contradiu la versió fins ara explicada per l’excap del CNI, Félix Sanz Roldán, i altres responsables de la seguretat de l’Estat, que van negar qualsevol relació de l’imam com informador o confidents dels serveis de seguretat de l’Estat.
Els documents desclassificats inclouen els atestats de les entrevistes que el CNI va fer a Abdelbaky Es Satty entre 2012 i 2015 mentre complia condemna per tràfic de drogues a la presó de Castelló de la Plana. En una d’elles, del març de 2014, el CNI va contactar Es Satty perquè l’imam de Ripoll havia estat relacionat amb els principals líders de la cèl·lula jihadista suposadament desarticulada en l”Operació Chacal’. Segons exposa el periodista Quico Sallés, en aquesta primera reunió Es Sattu va apuntar els noms del falsificador de documents pels terroristes de l’11M. En una segona trobada, l’imam de Ripoll va accedir a passar informació al CNI i va reclamar mesures de seguretat; així, va proporcionar informació sobre processos de radicalització a Catalunya, Marroc i Ceuta.
Els serveis d’intel·ligència espanyols, però, el van acabar descartant com a col·laborador perquè no es refiaven de les seves informacions. Tal com consta als informes, van al·legar que Es Satty era “prou intel·ligent i molt desconfiat”, que “intenta jugar amb els seus coneixements”, i que generalment es mostrava com una “persona opaca”. Així, el CNI no va detectar ni considerar que fos un risc potencial, i va centrar-se en altres individus.
