Durant la sessió del comitè de l’Eurocambra del Parlament Europeu d’aquest dimarts, els eurodiputats d’ERC Diana Riba i Jordi Solé i el de Junts Carles Puigdemont han plantejat una sèrie de preguntes sobre el Catalangate. Per més o menys sorpresa, a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, s’ha negat a respondre-les. Aquest comitè es dedica a investigar l’ús de programaris espia a la Unió Europea i ha abordat específicament els casos a l’Estat. Casteleiro ha optat per explicar la legislació que regula el CNI, però en cap moment ha accedit a respondre les preguntes que els eurodiputats li havien formulat sobre l’espionatge a l’independentisme català.
La directora ha manifestat que l’únic espai on pot parlar de les activitats i dades que té el CNI és a la Comissió de Secrets Oficials i que la legislació “l’impedeix” fer-ho fora d’aquesta. “Per coherència i obligació legal, només puc respondre tot insistint en què la llei recull textualment les activitats del CNI”, ha exposat Casteleiro tot assenyalant que les dades que té el centre són “informació classificada amb grau de secret“.
Durant la seva intervenció, la directora del CNI ha apuntat que entre les seves tasques hi ha “neutralitzar” les accions de serveis estrangers o persones que suposin un “risc” per a l’ordenament nacional, la seguretat o la integritat de l’estat, entre d’altres. Tot això, ha insistit, “amb ple sotmetiment constitucional i a l’ordenament jurídic vigent”. “La legalitat i el servei a l’estat són els principis primordials que impregnen les activitats del centre”, ha subratllat.
Cal destacar l’aportació del professor emèrit de ciències computacionals de la Universitat de València, Gregorio Martín, qui ha analitzat alguns dels aspectes tècnics de la investigació duta a terme per la Universitat de Toronto sobre el Catalangate i posteriorment publicada per Citizen Lab. Segons Martín, el cas d’espionatge a Catalunya “conté un nombre d’errors tècnics” que podrien derivar en “certes fal·làcies” i en “falsos positius“.
Malgrat que l’acadèmic ha expressat que en cap moment vol posar en dubte la investigació de la universitat canadenca, ha assegurat que en el Catalangate ha recorregut a arguments “que els científics no utilitzen habitualment” i ha arribat a assegurar que, en alguns casos particulars, “no hi ha un argument que permeti afirmat l’estat espanyol ha estat espiant“.
Molt diferent és l’opinió de les víctimes. És el cas de l’advocat Andreu Van den Eynde, que ha participat en el debat i ha criticat que els tribunals no estiguin investigant l’espionatge malgrat les denúncies. “Cap tribunal ha fet cap pas per portar a terme una investigació”, ha dit Van den Eynde. L’advocat ha llençat una proposta a l’aire: portar l’espionatge al Tribunal Europeu de Drets Humans un cop s’esgoti la via legal a l’Estat.
