Un nou intent d’engany del PSOE per tal d’aconseguir el vots dels independentistes
El PSOE proposarà Francina Armengol com a candidata a presidir el Congrés dels Diputats. L’expresidenta del govern balear és l’aposta del partit per substituir Meritxell Batet, després que la dirigent catalana renunciés a repetir. Des de Ferraz consideren que Armengol és una figura de consens entre els partits independentistes i nacionalistes, i és que el PSOE necessita els vots d’ERC i Junts, però també els d’EH Bildu i el PNB per assegurar-se que el seu candidat sigui l’escollit. Armengol s’ha caracteritzat per la seva bona relació amb la Generalitat durant els vuit anys de presidenta balear (2015-2023). La Comissió Executiva Federal del PSOE traslladarà la proposta aquest dimecres al grup parlamentari en una reunió entre els dos òrgans.
El PSOE necessita un nom de consens i per això aposta per Armengol. El partit considera que genera prou quòrum entre les formacions nacionalistes autonòmiques. I és que els socialistes necessiten el suport d’ERC i Junts, però també d’EH Bildu i PNB per assegurar-se la cadira de la presidència del Congrés. Armengol ha estat succeïda a la presidència balear per la popular Marga Prohens, amb els vots externs de Vox.
Mitja vida en política: d’Inca al Govern de les Illes Balears
Actualment secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, de 52 anys, té una trajectòria de 25 anys en la política institucional. Militant socialista des dels anys 90, els primers passos els va fer el 1998 com a regidora a Inca, municipi mallorquí on el seu pare, Jaume Armengol, ja havia estat alcalde (1991-1995). Al cap d’un any, el 1999, va ser elegida diputada al Parlament de les Illes Balears.
Des de llavors, Armengol no s’ha mogut de la política autonòmica. Ha estat diputada i portaveu al Parlament durant 24 anys (1999-2023), presidenta del Consell Insular de Mallorca (2007-2011) i, durant els últims vuit anys, presidenta del Govern de les Illes Balears (2015-2023).
El passat maig va ser superada per la candidata del PP, Marga Prohens, que va poder sumar amb l’extrema dreta de Vox per a ser investidura. Llavors va acceptar fer el salt a la política estatal, com a cap de llista a les eleccions del 23-J per les Illes Balears.
La “clau” dels independentistes
Els blocs conservador i progressista arribaran empatats a la constitució de les Corts espanyoles, el 17 d’agost a les 10 hores, dia en què es constituiran el Congrés dels Diputats, la seva Mesa, i el Senat. Sobre el paper, el PSOE i Sumar tindrien quatre representants a la Mesa de la cambra baixa, i el PP i Vox quatre més. El novè membre, que es disputarà amb la presidència del Congrés, farà decantar la balança.
La presidència s’elegeix en primera votació per majoria absoluta o, en segona volta, per majoria simple entre els dos candidats més votats. Amb l’entrada del vot a l’estranger -que va provocar un petit canvi en el repartiment d’escons-, el PP, Vox i UPN sumen 171 diputats, els mateixos que el PSOE, Sumar, EH Bildu, el PNB, el BNG i ERC. En aquest escenari, els 7 vots de Junts, així com el de Coalició Canària, seran determinants en la votació.
A més de la presidència, les quatre vicepresidències es voten simultàniament i surten elegits els quatre candidats amb més vots. El mateix passa amb les secretaries. En cas d’empat, es vota entre els candidats igualats.
Aquest sistema de votació fa que els partits hagin de ser molt estratègics a l’hora de coordinar-se. En l’anterior legislatura, la manca d’acord entre PP i Vox va fer que Unides Podem obtingués més representants malgrat tenir menys diputats que la formació d’extrema dreta.
Precisament per seduir ERC i Junts, el PSOE podria facilitar que cadascuna d’aquestes formacions tingués un grup propi al Congrés. El reglament fixa que, per constituir grup propi, fan falta almenys 15 diputats o tenir-ne almenys cinc i el 15% dels vots corresponents a les circumscripcions en què s’hagi presentat candidatura, o el 5% al conjunt de l’Estat. ERC i Junts no compleixen aquests requisits. Però el PSOE ha obert la porta a facilitar que puguin constituir-se com a grup. Una via no regulada, però permesa, és cedir-los temporalment diputats. Des d’ERC, de fet, donen per fet que serà així.
L’ús del català que mai el PSOE farà possible
La propera presidència del Congrés haurà de dirimir dues qüestions clau ja d’entrada. D’una banda, l’ús de les llengües cooficials de l’Estat. La vicepresidenta en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha posat damunt la taula la proposta de reformar el reglament del Congrés perquè s’hi pugui intervenir en català, basc i gallec.
Durant la legislatura passada van produir-se incidents entre diputats independentistes i la presidenta Batet, justament per fer servir la llengua catalana des del faristol.
D’altra banda, qui sigui escollit president de la cambra haurà de tornar a ordenar i organitzar plens amb presència de l’extrema dreta. Vox va obtenir 52 escons el 2019, i va protagonitzar diverses situacions de tensió amb diferents grups parlamentaris. El 23-F el partit ultra va perdre 19 diputats.
El 17 d’agost es votarà si serà Armengol –o algú altre– qui s’encarregarà de gestionar el Congrés des de la cadira presidencial. S’espera que les negociacions entre els partits implicats s’intensifiquin durant les properes hores.
