El Congrés ha aprovat aquest dijous, 21 de setembre, la reforma del reglament de la cambra perquè el català, l’aranès, el basc el gallec esdevinguin llengües de ple dret a la cambra i puguin ser utilitzats a tota l’activitat parlamentària. Després que se celebrés el passat dimarts, 19 de setembre, la primera sessió plenària on els diputats i diputades podien fer servir la seva llengua materna, aquest dijous s’ha votat, i aprovat oficialment, la mesura.
La reforma del Reglament estableix que els grups “tenen dret a utilitzar en tots els àmbits de l’activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d’escrits, qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficial a alguna comunitat autònoma”. La mesura ha obtingut 180 vots a favor, amb el suport del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i CC). D’altra banda, n’ha tingut 170 en contra procedents del PP, Vox i UPN. Abans de la votació, la cambra ha rebutjat les traves posades pel PP i Vox, desestimant l’esmena a la totalitat que havia registrat Vox, aixi com també les tres esmenes parcials que havia presentat el PP. El primer dia en què van poder-se emprar les llengües cooficials, tots dos partits van protagonitzar un lamentable espectacle traient-se els sistemes de traducció i fins i tot abandonant l’hemicicle. Amb tot, però, la votació d’aquest dijous ha tornat a evidenciar la situació de minoria parlamentària de PP i Vox.
Per contra, el Congrés sí que ha acceptat amb els vots de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i CC una esmena del PNB que introduïa una petita modificació al text perquè les lleis que s’aprovin a la cambra baixa siguin publicades pel Congrés “amb caràcter de versió autèntica en totes les llengües de l’Estat”, de manera que totes les versions d’una llei en les diferents llengües cooficials tinguin la mateixa validesa jurídica.
Junts i ERC celebren amb prudència l’aprovació de la reforma
L’independentisme celebra l’aprovació de la reforma amb prudència. D’una banda, Junts encara es mosta reticent amb el PSOE i recorda que aquest actua “per necessitat” i no pas per convicció, tal com ha expressat la diputada de Junts Pilar Calvo. Així, la diputada ha rememorat l’última vegada que va parlar en català al Congrés, la passada legislatura, i que l’expresidenta del Congrés Meritxell Batet la va expulsar de la tribuna. El canvi de criteri dels socialistes fa “evident” que “faltava Junts a l’equació”, apunta la diputada.
D’altra banda, la diputada d’ERC Montse Bassa ha valorat aquest avenç com una “fita històrica” i ha celebrat el que a parer seu és “una victòria democràtica de milers i milers de persones al llarg de la nostra història”. Tanmateix, la diputada ha lamentat que encara no es pot viure plenament en català a Catalunya. “El català només avança quan les lleis depenen dels partits catalans”, ha reblat abans de recordar que ERC fa dècades que impulsa iniciatives com la llei audiovisual. Segons Bassa, mentre no arribi la independència ERC “continuarà lluitant pel reconeixement dels nostres drets”.
Primera intervenció en aranès
La diputada d’ERC Montse Bassa ha estat la primera que ha utilitzat la llengua aranesa al Congrés. Ho ha fet felicitant-se per la normalització de la llengua occitana, abans de recordar que es pot parlar amb normalitat al Parlament de Catalunya.
Primera intervenció en aragonès
A diferència de l’aranès, que és oficial a Catalunya, l’aragonès no té aquesta consideració. El diputat de Sumar Jorge Pueyo ha estat el primer que ha intervingut en aragonès a la cambra, malgrat que l’acord no regula l’ús de llengües que no tinguin oficialitat en un territori. Pueyo ha demanat la paraula després de ser interpel·lat per la diputada de Vox María José Rodríguez de Millán, i ha denunciat la “repressió” que hi ha hagut històricament contra l’ús de l’aragonès a l’Estat.
El govern espanyol ho celebra
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha estat el primer a felicitar-se per l’aprovació de la reforma del Reglament. En un missatge a X ha afirmat que “reconèixer la diversitat ens enriquirà com a país i enforteix la nostra democràcia”.