La cantant Magalí Sare acaba de tornar d’Udine on ha guanyat el primer premi del SUNS Europe, el festival d’arts escèniques en llengües minoritàries.
En furlà, “suns” vol dir “sons” però també vol dir “somnis” i és el nom triat per al festival d’arts escèniques en llengües minoritàries. El furlà és la llengua del Friül, al nord-est de l’Estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia. És una llengua romànica encara que al llarg dels segles s’ha desenvolupat sota la influència de les llengües veïnes (alemany, vènet, eslovè), i, més recentment, de la llengua estatal, l’italià. Des de mitjan segle XX, pràcticament tots els habitants (aproximadament un milió llarg) de la zona estan bilingüitzats en italià. Un percentatge important, però, té el friülà com a primera llengua.
El festival “SUNS Europe” és el nom del Festival europeu d’arts en idiomes minoritzats que se celebra anualment a Udine, ciutat de 100.000 habitants i la capital del Friül. A la gala aquest 30 de novembre de 2019, els guanyadors han estat el duo Magalí Sare, veu, i Sebastià Gris, guitarra.
Aquesta n’ha estat la 10 edició per a proveir oportunitats per a grups i músics que canten en una de les llengües minoritzades de l’àrea alpina-mediterrània i, ara mateix, és un lloc de trobada de les millors produccions artístiques en llengua minoritària a escala europea.
SUNS Europe concedeix cada any un premi a les millors produccions artístiques en idiomes minoritaris europeus. L’objectiu és viure-les en l’actualitat, sense nostàlgia: les llengües com a expressió viva i viva de la cultura, no del folklore. Per a una veritable Europa unida en diversitat. Parlem amb Magalí Sare, la guanyadora del festival
Aquest festival sembla una iniciativa ben singular. Com ha anat aquesta experiència?
Doncs, tant o més que concursar-hi, ha estat viure-ho! Hem conegut molta gent. És una immersió en el món de les llengües i cultures minoritàries, que a Europa n’hi ha moltes i no hi tenim accés d’una manera fàcil.
O sigui que realment no és ben bé una competició de cançons, com seria Eurovisió?
Si bé la part musical i escènica és la més substancial, en el festival SUNS cada cop hi ha més activitats, com xerrades sobre el que passa amb les llengües minoritàries i com es viu en els territoris on es parlen. Per exemple, vaig veure un documental molt interessant sobre La Vall d’Aran. La visió era molt objectiva i es profunditzava tant en temes culturals com polítics. Plantejava el següent problema: hi ha una espècie de pont trencat entre la Unió Europea i els pobles, perquè totes les lleis sempre han de passar primer pels estats membres i no hi ha manera d’afavorir les nacions.
Crec haver notat que es fa servir l’exemple de l’Estat Espanyol perquè actualment és on bull més aquesta problemàtica, que passa en altres països, però a Espanya hi ha un cas claríssim de repressió. El creador del documental, fins i tot, li preguntava en una roda de premsa al president Puigdemont si, per aquesta regla de tres, La Vall d’Aran es podria veure afectada, però ell explicava que fa dos anys es va aprovar una llei que defensa el dret dels aranesos a decidir el seu futur. També em vaig quedar amb la frase: “L’Estat Espanyol va amenaçar Catalunya amb què es quedaria fora de la Unió Europea si s’independitzava”, cosa que em va fer entendre que, des d’Europa, el fet que Catalunya surti de la Unió Europea, es veu com una bestiesa.
Pel que dius, sembla que a Europa tenen bones referències del que passa a l’Estat Espanyol
Pel que he vist a Udine, sí, força. Ens han fet moltes entrevistes a televisions i ràdios i als periodistes els interessava molt el tema. Per exemple, a en Xavier Milian, un escriptor de Reus que he pogut conèixer allà, també el van convidar al festival a presentar el seu llibre “El poder del poble” en el que explica què són els CDR i les organitzacions veïnals. Les preguntes dels periodistes eren molt documentades, coneixien tots els partits polítics i demostraven que estan molt al dia, cosa que em va impactar.
Vaig veure molta gent portant el llaç groc i fins i tot, un home friülès que parlava perfectament el català perquè l’havia après amb les cançons d’en Lluis Llach, em va dir que tot el que està passant a Catalunya s’està convertint en un referent molt important per les cultures minoritzades a Europa i que hem d’estar orgullosos de la riquesa artística que tenim en llengua catalana, ja que ell sentia que la música en friülès no és tan compromesa com la nostra. Entenc que la comparació es fa difícil amb el Friül, que té un milió de parlants respecte als Països Catalans que arribem a uns deu milions.
Parla’ns de l’actuació musical que vas fer.
Amb en Sebastià Gris a la guitarra vàrem fer la cançó “Amb els ulls tancats”. Al jurat hi havia un membre de cada llengua, que no podia votar el seu “representant” i el jurat tenia totes les lletres traduïdes al seu idioma. A la petita entrevista dalt l’escenari, el presentador va preguntar-me si el missatge de la cançó tenia relació amb la situació política a Catalunya. Tot i que la cançó parla d’experiències personals, per a mi, viure amb els ulls tancats significa no encarar els problemes, no acceptar coses que ens fan mal, i això no ens ajuda a créixer, ni a nivell individual ni a nivell col·lectiu. Si la meva cançó serveix per fer política en aquest sentit, estaré molt orgullosa. Per cert, el segon premi se l’han endut uns bascos i el tercer uns gal·lesos.
Explica’ns més coses, que sona tot molt apassionant
Em va cridar l’atenció que en un parell d’entrevistes em van preguntar: Perquè cantes en català? Aquesta és una pregunta que, en un primer moment sembla absurda i es respon sola: “Perquè és la meva llengua i puc sentir i interpretar millor el que canto”. Després hi he estat rumiant, que efectivament hi ha qui tria cantar en francès i no en occità, en italià i no en friülà… He viscut aquests dies una riquesa molt gran que tenim a prop i no vivim. No ens arriba res en sard, en gal·lès…
Tots parlem una mica l’anglès i això està molt bé però no ens anima a aprendre! Amb els friülesos ens enteníem bastant i amb els occitans gairebé ens enteníem del tot! Tots els idiomes del mateix origen resulten ser com un joc. Reivindico la bellesa i l’estètica de les llengües i la feina dels intèrprets, que em sembla preciosa.
