El català és el gran absent del Mobile World Congress. Malgrat que el Govern i la GSMA, organitzadora del congrés mundial de mòbils, van formalitzar fa sis mesos un pacte per promoure la llengua catalana en l’àmbit tecnològic i digital, les iniciatives que ho fan realitat enguany al saló són una minoria. Destaquen l’assistent de veu d’ABControl, que ha desenvolupat una eina que permet que Alexa parli en català; o Relisten, una plataforma que amb l’ús d’intel·ligència artificial (IA) redacta la informació que el pacient transmet al metge en una consulta. A banda dels projectes que s’exposen, el saló també es percep com una “oportunitat” per “fer pedagogia” i explicar a les empreses la “necessitat” d’incorporar la llengua catalana.
Cal tenir en compte que mentre que el Codi de Consum reconeix el dret per als consumidors a rebre la informació dels productes en català, això no passa en l’àmbit digital. Així ho recorda el tècnic d’empreses internacionals i noves tecnologies de Plataforma per la Llengua, Gerard Soler, que en declaracions a l’ACN assegura que en aquest sentit ja “es parteix d’una premissa que no és la més favorable” perquè el món tecnològic és cada vegada més global i hi dominen l’anglès i el xinès.
Per aconseguir més presència del català, l’entitat aprofita salons internacionals com el Mobile World Congress per acostar-se a empreses i “explicar quina és la realitat catalanoparlant i les oportunitats que hi ha”. Precisament fruit d’aquesta mena d’accions que fa Plataforma per la Llengua aquest dimarts el navegador web de Brave va incorporar aquesta llengua.
“En general hi ha una certa ignorància entre les empreses”, explica Soler, que apunta que en la majoria dels casos les companyies tenen les eines per incorporar més idiomes, però no les fan servir per desconeixement. “Sovint no és una qüestió premeditada”, agrega.
La IA i el “repte” del multilingüisme
La “necessitat” d’incorporar idiomes més enllà de l’anglès i el xinès sembla que “s’entén” en el camp de la intel·ligència artificial, segons Soler. El tècnic de Plataforma per la Llengua assegura que el multilingüisme és un “repte” per la IA, per exemple en els assistents de veu, i defensa que en aquest aspecte el projecte AINA “està fent una molt bona feina”. Es tracta del projecte del Govern en aliança amb el BSC que busca que les màquines parlin i entenguin el català i que està “facilitant” que empreses puguin incorporar la llengua. De fet, aquest dimecres l’executiu va anunciar que destinarà 1 milió d’euros a finançar fins a 22 iniciatives d’IA en el marc del projecte.
En aquesta línia, també cal mencionar un estudi del Departament de Cultura del 2019 que apuntava que un 88,9% dels consumidors de Catalunya volien el català en serveis com Alexa, Google Assistant o Siri, entre altres. Cinc anys després, però, l’opció encara no està disponible. En el cas de l’assistent de veu d’Amazon, Alexa, tot i que el gegant nord-americà està present al MWC, enguany no ha presentat cap novetat relacionada amb aquest dispositiu. Fa un any el responsable del negoci d’Alexa a l’Estat, Andrés Pazos, assegurava que “per descomptat que el català era important”, tenint en compte que l’assistent de veu havia registrat durant el 2022 més de 745 milions d’interaccions amb els usuaris a Catalunya. Ara bé, des d’aleshores no hi ha hagut cap avenç visible.
Alexa en català i Relisten
Després de tot, a l’edició d’enguany del Mobile World Congress hi ha dues iniciatives que utilitzen la IA que sí que incorporen el català. Una d’elles és Hola Alexa, d’AB Control, que a través d’un sistema de veu és capaç d’oferir informació local diària. Consisteix en una aplicació que permet que Alexa parli en català i s’orienta sobretot a mitjans de comunicació. “Els periodistes tenen una plataforma per escriure la crònica i pujar la fotografia”, explica un dels impulsors d’Hola Alexa, Josep Manel Aler. A partir d’aquí, el dispositiu ho narra per a l’usuari en llengua catalana.
Aler diu que amb la iniciativa es combat “l’escletxa digital” perquè amb la veu “és més fàcil” connectar amb els dispositius. El projecte va arrencar el 2021 a Ràdio Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i compten com a clients a Betevé, tvmataró i Televisió d’Andorra, entre d’altres. El seu públic objectiu, tal com subratlla Aler, és “qualsevol creador de continguts audiovisuals”, però admet que actualment es mouen amb els mitjans de comunicació, especialment locals.
Aler justifica l’aposta per la llengua: “He nascut aquí, soc català” i demana paciència perquè la llengua acabarà estant present en les tecnologies. En aquest sentit, recorda que el danès o el flamenc tampoc són opció per ara amb Alexa, encara que “els catalans han de fer tot el possible per mantenir la llengua, però no s’han de sentir oblidats per no estar presents en aquestes màquines”.
Precisament, que l’aparell assistent d’Amazon incorpori el català “ajudaria molt” al projecte Hola Alexa, ja que “els diàlegs podrien ser més sofisticats”, indica Josep Manel Aler.
Al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona també s’hi exposa Relisten, una eina desenvolupada per la companyia madrilenya Recog, que transcriu la conversa entre metges i pacients i té la capacitat de distingir quins són els elements rellevants per a l’historial clínic. Per ara és capaç d’entendre el català, castellà, anglès, portuguès i alemany i l’objectiu dels fundadors és ampliar-ho a més idiomes. El Departament de Salut té previst provar aquesta eina en sis CAP.
El català, gairebé inexistent en els rètols de Fira de Barcelona
Deixant de banda el català en la tecnologia, on també és pràcticament inexistent és en els rètols que es despleguen pel recinte de Fira de Barcelona i els cartells de la majoria d’estands. Bona part estan en anglès, tenint en compte que el congrés mundial de mòbils aplega assistents de prop de 200 països. També les conferències que organitza la GSMA a l’escenari principal són majoritàriament en aquesta llengua i els traductors de veu tan sols incorporen el xinès.
En relació amb aquest aspecte, Plataforma per la Llengua defensa que “es poden fer més iniciatives”, que suposen un “repte” i per això cal aprofitar salons internacionals per fer pedagogia. “Poc a poc s’estan fent millores”, diu Soler. “No pot ser que una persona vingui aquí i no sàpiga que la llengua que es parla és el català”, sentencia.
