El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs que la nova legislació sobre el català a l’escola impedeix executar legalment la sentència del 25% de castellà a les aules. Per això, tal com va demanar l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), ha preguntat a les parts personades si hauria de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè aquest avaluï si la nova normativa s’adequa a la Constitució i a la jurisprudència sobre el català que va marcar la sentència de l’Estatut.
El tribunal diu que la sentència del 25% es basava en una legislació anterior, i que la nova normativa és incompatible amb la sentència. A més, suspèn els tràmits per a l’execució forçosa de la sentència. En una providència de sis pàgines, els magistrats reconeixen que el decret llei del Govern i la llei aprovada pel Parlament en les últimes setmanes “determinen la impossibilitat legal d’executar la sentència”, cosa que “suscita dubtes d’inconstitucionalitat” respecte d’aquests textos legals.
El 31 de maig passat, últim dia per complir l’execució forçosa de la sentència, la Generalitat va demanar que es declarés la impossibilitat legal d’executar-la i s’avalessin els diversos projectes lingüístics segons el decret llei aprovat dies abans. El decret disposa la “inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatge en l’ensenyament i ús de les llengües”, diu el mateix TSJC. Pocs dies després el Parlament va aprovar la llei 8/22.
L’ofensiva de l’AEB contra la immersió
L’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) va demanar que es declari que no existeix la impossibilitat legal d’executar la sentència i que el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, no l’ha complerta. Si el TSJC considerés que el decret llei 6/22 impedeix l’execució, l’AEB demanava que es plantegi qüestió d’inconstitucionalitat sobre aquest decret i que mentrestant es requereixi el compliment de la sentència. Alternativament, si es considera que no es pot executar la sentència, demana que es pregunti a les parts sobre les mesures a prendre per fer-la complir i les indemnitzacions que s’haurien de fixar. Finalment, l’AEB demanava al TSJC que declari que les mesures proposades pel Govern no són adequades per complir la sentència.
L’entitat demanava una multa de 1.500 euros diaris per al conseller d’Educació mentre no es constati que tots els alumnes de Catalunya reben almenys el 25% de les classes en castellà i que s’obrís un procés penal contra ell per desobediència.
Per la seva banda, la Generalitat va respondre a les peticions de l’AEB demanant que es declari la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de l’incident d’execució o que se suspengui la tramitació de l’incident a l’espera que es declari la impossibilitat legal d’executar la sentència. Subsidiàriament, sol·licitava que es declarés que la Generalitat ja va complir la interlocutòria d’execució forçosa en haver “dictat les instruccions que garanteixen l’ús curricular i educatiu del català i el castellà en els termes de la normativa aprovada”.
L’Advocacia de l’Estat també destaca que el nou marc legal ha alterat el vigent en el moment que es va dictar la sentència del 25% de castellà, de manera que el tribunal “haurà d’apreciar la incidència d’aquestes normes legals sobre les mesures acordades” en la mateixa sentència.
“Dubtes seriosos d’inconstitucionalitat”
Vistos els arguments de les parts i la nova normativa, el TSJC conclou que el decret i la llei determinen la impossibilitat legal d’executar la sentència i també “susciten dubtes seriosos sobre la seva validesa per vicis d’inconstitucionalitat”, i d’aquesta validesa depèn la decisió del tribunal sobre la impossibilitat d’executar la sentència o continuar amb l’execució forçosa. “Això ens obliga a plantejar la qüestió davant del TC“, diu el TSJC.
El tribunal adverteix que la llei estableix el castellà com a llengua d’ús curricular, “en contradicció amb el fonament constitucional que va determinar la sentència, i que es va concretar en el reconeixement del castellà com a llengua vehicular”. La sentència del 25%, diu el TSJC, es basa en un model de conjunció lingüística, cosa que no permet la nova normativa.
Per això, el tribunal dona 10 dies a les parts perquè es pronunciïn sobre aquesta qüestió d’inconstitucionalitat per si la normativa vulnera la Constitució pel fet que el castellà no sigui considerada vehicular en l’ensenyament i sobre el fet que s’hagi regulat el seu ús mitjançant un decret llei, que està previst només en casos d’extraordinària i urgent necessitat. A més, suspèn els terminis per resoldre les peces d’execució forçosa de la sentència o d’inexecució.
