El curs escolar 2025-2026 tindrà una novetat entre els alumnes d’I3, l’antic P3: per primera vegada, Leo serà el nom més popular entre els nens als pupitres, fins i tot més que Marc, que havia mantingut l’hegemonia durant, com a mínim, un quart de segle. L’any passat van néixer 433 nens anomenats Leo, i 398 que es deien Marc, segons dades d’Idescat publicades aquesta setmana. Ara bé, el cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joan Anton Rabella, augura que el lideratge de Leo “difícilment es mantindrà” en els propers anys. Pel que fa a les nenes, Júlia continuarà la seva hegemonia a les aules, ja que és el nom més posat per sisè any consecutiu i ha estat al podi de nenes en 15 dels últims 16 anys.
L’eclosió del nom Leo va coincidir amb les primeres Pilotes d’Or de Messi
Rabella creu que és complicat que Leo “resisteixi el pas del temps” ja que, segons ell, el seu auge està estretament relacionat amb el jugador de futbol Leo Messi. “És un nom que es posa per moda, per prestigi, per esport”, expressa. De fet, el nom era residual abans del 2007 quan, amb 20 anys, va entrar al podi del premi Pilota d’Or per primera vegada. Va ser, però, del 2009 al 2012, que el nom va començar-se a enfilar, quadruplicant la freqüència en cinc anys i arribant a més de 350 nens per any. Aquest període va coincidir amb les primeres quatre Pilotes d’Or de Messi, que va guanyar de forma consecutiva.
El cap de l’Oficina Onomàstica de l’IEC diu que és “curiós” que Leo assoleixi el lideratge ara, quan el futbolista argentí ja no juga al FC Barcelona. Amb tot, el nom no ha crescut en l’última dècada, en què s’ha mantingut entre els 400 i els 500 nens per any, sinó que s’ha beneficiat de la baixada de Marc, que portava número 1 des que Idescat recull l’estadística, el 1997. Després del pic al voltant de l’any 2000, en què un 5% de nens es deien Marc, el nom va tocar sostre el 2003 amb una freqüència de 1.640 i va començar a baixar lentament. En l’última dècada, la tendència s’ha accelerat; si bé al 2012 n’hi van haver 1.125, el 2022 la xifra va quedar en 398. “És lògic que generi sensació de cansament”, expressa Rabella, que afegeix que tots els noms “tenen una durada” i “s’acaben desgastant”.
Noms curts pels nens, diversitat de tendències entre les nenes
Segons l’especialista, en nens, la tendència actual és de noms curts —15 dels 20 noms de nen tenen quatre lletres o menys— i alguns d’antics recuperats, com ara Martí. Per contra, d’altres molt populars uns anys enrere com ara David, Roger, Gerard, Rubén o Oriol tenen ara menys presència. També és el cas de noms tradicionals com ara Jordi o Joan, que, no obstant, “estan aguantant més bé”.
Pel que fa a les nenes, la tendència és més “complexa”. Si bé Júlia es manté en primer lloc, altres noms que van posar-se de moda fa uns anys, però ja no ocupen els primers llocs, “com ara Alba, Mar, Èlia, Berta o Aitana”. D’altres que pràcticament no es feien servir als 80 i van posar-se de moda els primers anys del segle XXI sí que es mantenen populars, com “Ona, Aina, Emma, Gala, Paula, Laia, Jana o Abril”. Noms tradicionals no ocupen els primers llocs del rànquing, amb l’excepció de Maria, el 13è nom més popular entre les nenes. Rabella també destaca el sorgiment en els últims d’anys d’Olívia, quan abans dels 2010 “era pràcticament inexistent”.
Els noms estrangers, a l’alça
Segons ell, posar nom als fills es tracta d’una “qüestió sociològica” amb “vitalitat”, ja que “hi ha la necessitat d’innovar”. “Alguns noms es mantenen força estables durant un temps quan tenen èxit, però arriba el punt que hi ha un cansament i se’n busquen de nous”, comenta.
Per exemple, una de les modes més recents és posar noms estrangers, com ara Chloe, Liam, Enzo, Kai o Thiago. “Sonen molt bé, donen prestigi, se senten internacionals”, diu el també doctor en Filologia Catalana entrevistat per l’ACN. Segons ell, posar noms estrangers “sembla molt modern, però a Catalunya a l’any 1000 el 70% de la població portava noms germànics, mentre que la població d’origen germànic era molt petita”. Segons ell, es feia per prestigi, fent servir, per exemple, noms de guerrers, mentre que ara es fa pel mateix motiu però amb noms de famosos d’altres àmbits.
