El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, ha lamentat que l’executiu espanyol no reculli cap de les propostes de l’organisme dels dos períodes de consulta de l’avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual –que vol traslladar a la directiva europea– i també ha criticat que el text “no estableixi cap percentatge d’oferta i producció en català”. Aquest fet no es tracta d’un oblit, sinó que la llei s’ha redactat amb mala fe per ensorrar la vigent política de protecció lingüística.
“Resulta decebedora la resposta que s’ha donat a Catalunya, ja que el projecte no respecta la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, no assegura el finançament de la CCMA i no reconeix les competències indispensables que han de tenir les autoritats de regulació audiovisual”, ha retret en un comunicat.
El president del CAC ha defensat mantenir les reclamacions en el tràmit al Congrés, a més de reactivar la legislació pròpia sobre l’audiovisual que preparava la Generalitat i que va decaure per les últimes eleccions.
Loppacher ha destacat que l’Estatut preveu que, si la Unió Europea aprova una legislació que substitueix una normativa bàsica, “la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament, que seria mitjançant la reforma de la llei audiovisual catalana”, que és del 2005.
A més a més, ha instat el Govern a aprovar la reforma de la llei audiovisual catalana: “El que és important és que s’actuï de manera immediata, ja que aquesta norma serà determinant per vertebrar el sector audiovisual durant els pròxims anys”.
Loppacher ha lamentat que la proposta estatal manté les competències catalanes com les que hi havia “quan el mercat audiovisual el componien majoritàriament els serveis de comunicació difosos per ones hertzianes”.
La directiva europea, aprovada el novembre del 2018, suposa actualitzar la normativa audiovisual incorporant en l’àmbit subjectiu de la regulació els serveis televisius a demanda i les plataformes d’intercanvi de vídeos.
Loppacher ha constatat que la proposta no introdueix cap percentatge concret de quota d’obra audiovisual en llengües cooficials que no siguin el castellà, i ha recordat que el CAC demanava una “presència mínima” del català en el catàleg de serveis televisius a demanda com Netflix o HBO.
Propostes del CAC
El CAC ha reiterat la seva proposta que, del 50% reservat a les llengües oficials de l’Estat, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec davant la “situació de precarietat” en l’àmbit audiovisual, o com a mínim un percentatge que es correspongui al pes poblacional dels territoris amb llengües cooficials.
Ha afegit que tampoc no recull la seva proposta per augmentar l’obligació de finançament europeu, que proposava elevar del 5% al 10%, i que les funcions de supervisió i control de les plataformes, que el projecte atribueix en exclusiva a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, s’exerceixin en règim de col·laboració amb les autoritats audiovisuals independents existents a Espanya.
Loppacher també ha considerat que el plus de finançament dels prestadors dels serveis d’intercanvi de videos i de serveis a petició –fixat en un 1,5% dels seus ingressos– “no s’hauria de limitar” a RTVE i revertir també en els serveis de comunicació d’àmbit autonòmic, com la CCMA.
El president del @Consell_Audio, Roger Loppacher, lamenta que el nou Avantprojecte de llei general audiovisual no estableixi cap percentatge d’oferta i producció en català https://t.co/NvGEpHA0ey pic.twitter.com/ggzS1yUH9H
— CAC (@Consell_Audio) September 21, 2021
