La Picasso Administration ha confirmat que el bust fet en guix ‘Retrat de Dora Maar’ (1941) és una obra feta a quatre mans per Pablo Picasso i Apel·les Fenosa, així com dos bronzes del retrat fets a París, ha informat en un comunicat aquest dilluns l’Ajuntament del Vendrell (Tarragona).
La Fundació Apel·les Fenosa –que es troba al Vendrell– va obrir al març l’exposició ‘Un retrat a quatre mans’ amb voluntat de desvetllar l’enigma de l’autoria del bust, a l’espera que la mostra servís per resoldre’l abans de la seva clausura, el 30 de setembre.
Quan aquest bust va aparèixer estava atribuït exclusivament a Picasso i datava del 1943 quan va aparèixer al llibre de Werner Spies dedicat a les escultures del pintor el 1971.
Adquirit en subhasta
El 1993, l’escriptor James Lord va publicar la biografia de Dora Maar en la qual relatava que la mateixa pintora li va explicar que el bust va ser fet per Fenosa i retocat per Picasso, i que l’artista malagueny ho va ratificar.
Dora Maar va morir el 1997 i en la subhasta pública dels seus béns va aparèixer el retrat en guix i un exemplar de bronze, però atribuït exclusivament a Fenosa, i la seva dona i impulsora de la fundació, Nicole Fenosa, va adquirir l’exemplar de guix, que actualment forma part de la Fundació Apel·les Fenosa.
El 2009, abans de morir, Lord va tornar a escriure sobre el retrat i va dir que, quan el guix i el bronze es van vendre en subhastes, “la vídua de Fenosa va insistir que el seu marit aparegués com a autor, però l’obra és de Picasso”.
Finalment, de comú acord amb el que plantejava la Fundació Apel·les Fenosa, la Picasso Administration ha comunicat a l’entitat dedicada a Fenosa que ha acceptat que el guix aparegut en els béns de Dora Maar és una obra original de tots dos artistes.
També ha considerat que els exemplars en bronze que Picasso va fondre als tallers Valsuani de París (França) són també originals i obra a quatre mans dels dos.
Ha conclòs que els cinc exemplars en bronze editats per Nicole Fenosa –dona de l’escultor i impulsora de la fundació– a partir del guix original són obra exclusiva de Fenosa, i no de Picasso i Fenosa, posant fi així a una “difícil classificació” de l’obra i els tiratges que es van fer en bronze.
La Picasso Administration ha recordat l’amistat entre tots dos artistes, i en aquest sentit conserva en els seus arxius una factura del fonedor Robecchi dirigida a Fenosa el 3 de juliol de 1941 i pagada directament per Picasso al fonedor.
A part del Museu Picasso de Barcelona, la Fundació Apel·les Fenosa és l’únic museu de Catalunya que exposa una escultura de Picasso, sobre el qual ha destacat la “circumstància poc habitual” que suposa en la seva trajectòria haver fet una obra a quatre mans, tot i que sí que va col·laborar amb molts artistes.
Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899 – París, 1988)
Estudià escultura al taller d’Enric Casanovas a Barcelona. El 1921 va viatjar a París on exposà a la galeria Percier (1925) presentat per Max Jacobs. De nou a a la ciutat comtal el 1929, exposà a la Sala Parés en tres ocasions (1930, 1933 i 1936). Amb la desfeta de la Segona República Espanyola va exiliar-se a París. Allà va quedar totalment integrat a la vida artística de la ciutat de les llums. La seva obra ha estat exposada per galeries d’arreu del món. Entre el 1979 i el 1984 li foren dedicades exposicions antològiques a Madrid, París i Barcelona. La seva obra destaca per mostrar figures femenines sorgides de la terra i marcades d’un caràcter salvatge i discretament natural. Un exemple de la seva obra és el monument A Pau Casals (Avinguda Pau Casals, Barcelona). Actualment la Fundació Apel·les Fenosa vetlla per la protecció, memòria i documentació de l’artista a la seva seu del Vendrell.
