El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest dimarts la llei d’amnistia als encausats del procés. Aquest era el darrer pas administratiu que faltava per permetre l’entrada en vigor la norma, aprovada al Congrés el passat 30 de maig. Des d’aquest moment, l’aplicació real de l’amnistia queda en mans dels jutges amb causes lligades al procés, que disposen de dos mesos per decidir si l’apliquen o no. En cas de dubte, tenen la possibilitat de plantejar qüestions prejudicials a la justícia europea. Si no opten per aquesta estratagema, els jutges podran dictar “l’aixecament immediat” de les mesures cautelars que pesen contra els investigats, així com l’extinció de les ordres de detenció internacionals i estatals.
Les qüestions prejudicials són la via de bloqueig a l’amnistia que proposava la guia anti-amnistia de 126 pàgines que l’autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges de l’Estat a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) poc abans d’aprovar-se la llei.
Del resultat d’aquestes maniobres en depèn l’aplicació de la norma publicada avui a centenars d’encausats i condemnats pel procés (372, segons el ministre de la Presidència, Félix Bolaños). Entre aquests, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que deixaran d’estar inhabilitats.
El Tribunal Suprem, que porta els casos d’alguns dels més alts dirigents del procés, ja va anunciar que mouria fitxa el mateix dia que es publiqués la llei d’amnistia al BOE. Ho farà la sala penal, que preguntarà a les parts si s’ha d’aplicar l’amnistia i aixecar les mesures cautelars.
Primer recompte en tres dies
La setmana passada, fonts de la Fiscalia apuntaven que en els casos en què els jutges plantegin dubtes, els magistrats haurien d’aixecar les mesures cautelars mentre no reben resposta. Les mateixes fonts avançaven que un o dos dies després de la publicació de la llei oferiran un primer recompte aproximat dels casos on es podria aplicar. Inicialment, el Ministeri Públic no té previst liderar les peticions per la revisió i deixarà que siguin les defenses les que actuïn, però sí que serà proactiva si passen mesos i algun magistrat no l’aplica.
Amb l’amnistia convertida en llei, la Fiscalia General de l’Estat s’enfronta al repte d’establir les línies mestres que els fiscals hauran de defensar, fins i tot en els casos en què es pugui produir una discrepància, com s’endevina en el cas dels fiscals del Suprem. A diferència del que va passar amb l’amnistia de 1977, en aquesta ocasió la Fiscalia no emetrà una instrucció única per a tots els casos. És a dir, que no hi haurà un full d’instruccions generals, però sí que buscarà que els fiscals del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes, l’Audiència de Barcelona o els tribunals territorials actuïn amb el mateix criteri.
Segons fonts de la Fiscalia, això és així perquè l’amnistia actual és una llei que no té aplicació a tot l’Estat i es poden individualitzar els casos i establir un control cas per cas. Això sí, la posició que defensi en un cas ha de ser coherent amb la que desplegui en altres casos, i per aquest motiu es vol anar pas a pas per no caure en interpretacions contradictòries entre diversos casos.
Ara per ara, la Fiscalia té identificats hipotèticament els procediments penals en què es pot aplicar la llei, però és conscient que a més dels casos clars i coneguts, també hi haurà peticions perquè tingui efectes en casos fronterers que impliquen supòsits que no s’han contemplat a l’hora de redactar la llei.
Recurs al TC
A més de permetre la seva aplicació als encausats del procés, la publicació de l’amnistia al BOE també obre la possibilitat de recórrer-la al Tribunal Constitucional. Aquest pas el poden donar diversos actors com el mateix govern espanyol, escenari descartat, el Defensor del Poble, un grup de cinquanta diputats i cinquanta senadors o els òrgans executius i legislatius de les comunitats autònomes.
El passat 30 de maig, mentre la llei encarava el seu tràmit final al Congrés, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar que presentaria un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de la mà de les comunitats governades pels populars. A aquesta ofensiva s’hi va sumar també el president de Castella la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, que poc després va anunciar que demanaria al Consell Consultiu de la seva comunitat un informe per saber si pot presentar un recurs a la llei d’amnistia davant el Tribunal Constitucional (TC).
Dues setmanes d’espera
La publicació de la llei d’amnistia al BOE s’ha produït gairebé dues després de la seva aprovació a la cambra baixa, el 30 de maig, amb els vots del PSOE, Sumar i de totes les formacions sobiranistes i d’esquerres. Aquest darrer tràmit, que depenia del govern espanyol, s’ha posposat fins que han passat les eleccions europees, fet que ja estava previst. Tot i això, des de La Moncloa asseguren que aquesta dilació s’hagi fet artificialment.
