L’investigador del BIOCOMSC Daniel López Codina ha assegurat aquest dissabte que la variant Delta de la covid-19 ja representa “probablement” el 50% dels contagis que hi ha a Catalunya. El creixement de la variant, però, no és homogeni, ja que mentre que a Barcelona és important, no ho és, per exemple, a Lleida. Les prediccions del BIOCOMSC calculen que el creixement de casos actuals continuarà fins al 9 de juliol i, en declaracions a RAC1, López Codina ha demanat que es facin campanyes de sensibilització entre els més joves. L’investigador ha afegit que, si el creixement segueix, caldrà plantejar frenar el relaxament de mesures o, fins i tot, “fer algun pas enrere”.
López Codina ha explicat que les últimes dades de setmanes anteriors ja situaven aquesta variant en el 30%, i que ara que ja calculen que suposen la meitat. L’investigador veu “clar” que aquesta variant s’anirà estenent i que la forma de fer-hi front és la se sempre, evitar contactes i situacions de risc, i “guanyar temps” amb la vacunació.
El BIOCOMSC constata que el creixement de casos és “més ràpid” del que es voldria. “No és preocupant”, ha dit López Codina, perquè els efectes no són els mateixos que fa uns mesos. L’investigador s’ha mostrat preocupat per la franja d’edat entre 60 i 69 anys que encara no tenen la segona dosi de la vacuna, perquè la variant Delta pot provocar-los més problemes, i també amb la població més jove, on estan augment els casos, com ara entre els de 15 i 30 anys a la ciutat de Barcelona, on la incidència és més del doble que la mitjana de la població catalana.
L’investigador creu que alguns membres d’aquest col·lectiu més jove estan “baixant la guàrdia” i, per això, ha fet una crida a fer una campanya de conscienciació en aquesta població a través dels seus mitjans habituals.
Les prediccions del BIOCOMSC situen el creixement fins al 9 de juliol i l’investigador ha demanat actuar “abans”, encara que sigui amb campanyes de sensibilització. López Codina ha avisat que pot provocar una situació en què calgui “plantejar no només frenar el relaxament de mesures, sinó potser fer algun pas enrere”. “El que no podem fer és veure que tenim un creixement i no actuar d’alguna manera per frenar-lo”, ha reblat.
