Cada any, a Catalunya cada llar llença 61 quilos d’aliments. Una xifra esfereïdora tenint en compte que el nombre de famílies en situació de vulnerabilitat no para de créixer. Per combatre aquest fenomen, el Banc dels Aliments treballa des de fa 35 anys recuperant aquests productes, fent-los arribar a aquells que més ho necessiten i transformant-los en àpats saludables i potets de verdures o fruites, entre d’altres. Amb l’objectiu de potenciar aquest vessant de la seva feina, sovint poc coneguda, l’entitat ha posat en marxa una campanya per captar més empreses que vulguin cedir els seus excedents o col·laborar donant a aquests productes una segona vida. El 2023 el 60% dels aliments que va distribuir el Banc van ser recuperats.
Tot i que ‘El Gran Recapte’ és la iniciativa estrella del Banc dels Aliments, el cert és que la feina que l’entitat desenvolupa els 365 dies de l’any va molt més enllà. Una de les seves principals línies de treball, probablement menys coneguda o popular, és la feina ingent que duu a terme per recuperar aliments que d’altre forma acabarien llençant-se a les escombraries.
Elisabet Viladomiu, directora del Banc dels Aliments, ha explicat que “combatre el malbaratament és una part molt important de la missió de l’entitat”. Ha assegurat que aquesta és una feina que el Banc desenvolupa des de fa més de tres dècades i ha detallat que, de les 18.300 tones d’aliments que l’entitat va distribuir el 2023, el 60% van ser aliments recuperats.
En aquest sentit, ha destacat que es tracta de productes que van distribuir-se a través d’alguna de les 331 entitats socials amb què col·labora, i ha concretat que aquests productes van arribar a prop de 130.000 persones en situació de vulnerabilitat.
“Distribuint aquests aliments entre persones en situació de pobresa alimentària contribuïm a garantir una alimentació saludable, suficient i segura”, ha apuntat Viladomiu, que ha considerat que “reaprofitar els aliments és una de les millors maneres per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i les amenaces mediambientals i a favor de la sostenibilitat”.
Així, ha recordat que es tracta de productes que ja s’han produït i han tingut un consum d’aigua, sòl i energia; que han implicat una despesa econòmica, de força de treball, inversions i també pel moneder de les famílies; i que han generat unes emissions de diòxid de carboni. A tall d’exemple, el Banc dels Aliments, ha indicat que el malbaratament a Catalunya equival a l’emissió de 118 quilos de diòxid de carboni.
Nova campanya contra el malbaratament
Aquest estiu, l’entitat ha impulsat la campanya ‘Recuperem i transformem aliments en àpats’, per posar en valor la seva tasca com a agent actiu en la lluita contra el malbaratament i captar noves empreses que vulguin sumar-se a la causa. Viladomiu ha detallat que el principal objectiu de la campanya és “conscienciar la societat en general i les empreses en concret, sobretot les que fan Responsabilitat Social Corporativa o tenen un compromís a nivell local, que ajudin el Banc dels Aliments en aquest sentit”. Ha explicat que l’entitat ha contactat amb companyies amb les quals ja col·labora amb d’altres campanyes i ha assegurat que la resposta que ha rebut “ha estat extraordinària”.
Ampli ventall de programes
Entre els programes que el Banc desenvolupa per recuperar i reaprofitar aliments, hi ha la col·laboració que manté amb les anomenades cuines socials, que són entitats que preparen menús que fan possibles 100.000 àpats al mes. Alhora, treballa amb cadenes de supermercats per recollir i donar sortida a excedents retirats del mercat per sobreproducció. Així mateix, recull aliments que no han estat servits a restaurant de fires com Alimentaria o Seafood Expo, i gestiona mes de deu milions de quilos d’envasats, frescos i congelats que la industria alimentaria ja no pot vendre però que són perfectament comestibles. A banda, en el marc de la iniciativa ‘FoodBack’, cada any recupera 800.000 quilos de fruita i verdura de Mercabarna.
Donant una nova vida als aliments
Pel que fa a la transformació, l’entitat té convenis amb diverses empreses per convertir els excedents agrícoles en liquats, purés infantils i conserves. Entre aquestes s’hi troba la Fundació Espigoladors, amb la qual manté una col·laboració “per transformar aliments en potets de fruita i de pollastre amb verdures per a persones en situació de vulnerabilitat”. Ho ha explicat Mireia Barba, presidenta d’aquesta fundació, que ha assegurat que es tracta d’un acord “idoni” perquè són dues entitats “molt alineades amb les pèrdues i malbaratament”.
La fundació disposa d’una empresa d’inserció laboral i transformació alimentària que s’anomena És-imperfect, amb un obrador ubicat al Prat del Llobregat (Baix Llobregat). A l’espai, hi treballen persones en risc d’exclusió social que a partir de fruites i verdures de proximitat descartades del circuit comercial per ser imperfectes, per caigudes de preus o per excedents de producció, elaboren conserves vegetals, cremes, melmelades, salses, patés i sofregits.
Durant el 2023 És-imperfect va transformar 144.233 conserves vegetals pel Banc dels Aliments i en el que portem d’any ja ha elaborat 132.597 unitats.
