Aquest 24 d’octubre es compleixen 53 anys des que Pau Casals va pronunciar el seu històric discurs “I’m a Catalan” davant els parlamentaris de l’ONU amb motiu de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides, que ell mateix havia compost. Un discurs que va marcar un abans i un després, en el qual Casals reivindicava davant tot el món la nació catalana, i recordava el seu gloriós passat per tal d’assolir d’una vegada per totes l’alliberament nacional.
Durant gairebé vint anys, Pau Casals va rebutjar les invitacions per tocar a l’Assemblea General de les Nacions Unides de Nova York, donat el suport i la legitimació dels Estats Units a la dictadura franquista. Finalment, però, l’octubre de 1958 Casals va acceptar-la, es creu que convençut que l’ONU era territori neutral i no dels Estats Units, mantenint així la seva promesa de no actuar en països que donessin suport al règim de Franco, el qual l’havia mantingut perseguit i vigilat fins i tot a l’exili.
Així, en el seu primer concert a l’ONU i amb una gran expectació, Casals va aprofitar per fer una crida fervent a favor de la pau i va destacar la necessitat d’una “acció directa” contra l’amenaça nuclear, un gest inusual en aquella època. A la vegada, el cèlebre compositor va fer un parlament en el qual destacava el passat de Catalunya com la “nació més gran del món”.
A continuació teniu el vídeo de l’històric discurs i, avall, el parlament en format text.
El discurs sencer de Pau Casals a l’Assemblea general de l’ONU
Aquest és l’honor més gran de la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare -una dona excepcional, genial-, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. Però deixeu-me dir una cosa: jo sóc català.
Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.
