El 7 de novembre de 2002 es va celebrar a Gibraltar un referèndum d’autodeterminació en el qual es plantejava als gibraltarenys la proposta de sobirania compartida entre el Regne Unit i Espanya d’aquest territori britànic d’ultramar. La ciutat del penyal ha estat periòdicament una obsessió dels diversos governants espanyols. Havent estat cedida al Regne Unit amb el Tractat d’Utrech, signat arran de la Guerra de Successió, els diversos governants espanyols han estat obsessionats amb la incorporació d’aquest territori de nou sota sobirania espanyola. Una obsessió que, en canvi, no existeix quan es tracta de parlar de la Catalunya Nord, un territori amputat a Catalunya i cedit a França un 7 de novembre com avui.
Espanya va intentar conquerir la ciutat el 1727, el 1779 i el 1782. El dictador espanyol Francisco Franco va tenir tancat l’accés terrestre a Gibraltar durant 13 anys, impedint la circulació de persones entre la ciutat i el Camp de Gibraltar. Els governs espanyols encara continuen reclamant insistentment la sobirania o la cosobirania de Gibraltar, una opció que els gibraltarenys no contemplen de cap de les maneres.
El 12 de juliol del 2002, el Secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Jack Straw, en una declaració formal a la Cambra dels Comuns va dir que després de dotze mesos de negociació el Govern Britànic i Espanya havien acordat donar suport a la pretensió de recuperar la sobirania per part d’Espanya, això inclou el principi pel qual la Gran Bretanya i Espanya haurien de compartir la sobirania sobre Gibraltar. Davant d’aquest anunci per part del govern britànic, el govern gibraltareny va decidir convocar un referèndum, expressant així la seva disconformitat amb les negociacions entre els governs espanyol i britànic, que havien estat negociant sense tenir en compte el parer dels habitants del penyal. La pregunta de referèndum era la següent: “Aproveu l’acord pel qual la Gran Bretanya i Espanya haurien de compartir la sobirania sobre Gibraltar?”
Els resultats van ser contundents i irrefutables: amb un 87,9% de participació, un 99,51% dels vots van ser en contra de compartir la sobirania amb Espanya. El Ministre en Cap de Gibraltar d’aleshores -és el nom que rep el cap de govern-, Peter Caruana, va llegir així els resultats:
- “Un clar missatge ha estat enviat al món, i el que un polític democràtic descrigui sobre aquest resultat és irrellevant. … Les votacions són el resultat de la voluntat del poble de Gibraltar i que el concepte de la “sobirania compartida” ha mort.”
Des del cantó espanyol no es van acceptar els resultats. La ministra d’Afers Exteriors, Ana Palacio, va descriure el referèndum com a “il·legal” i va dir que anava “contra totes les resolucions de l’ONU”. Per contra, el govern britànic va acatar els resultats i es va desdir del pacte al que s’havia arribat amb el govern espanyol.
L’actual Ministre en Cap, Fabián Picardo, ha celebrat avui aquesta efemèride amb una piulada que diu així: “Fa 20 anys, el dilluns 7 de novembre, Gibraltar va votar NO a diluir la nostra exclusiva sobirania britànica per un 99% contra un 1%. Com al 1967, els nostres sentiments no han canviat avui. MAI no acceptarem diluir la nostra sobirania exclusivament britànica ni la nostra jurisdicció o control”
Twenty years ago on Monday 7th November, #Gibraltar voted NO to diluting our exclusively British sovereignty by 99% to 1%. Just like 1967, our feelings have not changed today. We’ll NEVER countenance diluting our exclusively British sovereignty or our jurisdiction or control. pic.twitter.com/v7xYj8tMwH
— Fabian Picardo (@FabianPicardo) November 5, 2022
