Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d’aquell període històric.
Les eleccions van ser convocades el 25 d’octubre pel govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià. Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys.
L’objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català.
Es van definir cinc circumscripcions electorals, que aportarien un nombre determinat de diputats al Parlament en funció de la distribució geogràfica de la població: Barcelona ciutat (24 diputats), resta de Barcelona (19 diputats), Lleida (14), Girona (14) i Tarragona (14). El sistema electoral triat fou el mateix que regia per les Corts Espanyoles, conegut com a majoritari per districtes, amb reserva de minories, de tal manera que l’elector disposava d’un nombre múltiple de vots d’uns 3/4 dels diputats a elegir en la seva circumscripció. A la pràctica aquest sistema representava que la candidatura guanyadora s’enduia aquestes 3/4 parts dels escons (el que es coneixia com a “majories”) i el segon partit la resta (“minories”). Els partits menors tenien molt poques possibilitats d’aconseguir representació. Al Parlament s’elegien 68 diputats de majoria i 17 de minoria.
Les eleccions van donar una aclaparadora victòria a la coalició republicano-socialista encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya i integrada a més per la Unió Socialista de Catalunya i per altres petits partits republicans. Liderada per Francesc Macià, va obtenir les majories a les 5 circumscripcions – 67 dels 85 escons de la càmera catalana – mentre que la coalició encapçalada per la Lliga Regionalista aconseguia 17 dels 18 reservats a la minoria i el Partit Catalanista Republicà aconseguia el restant. El Partit Republicà Radical – un 5% – la Dreta de Catalunya – un 3% – i el Bloc Obrer i Camperol – un 2% – no aconseguiren representació.
Font: Viquipèdia
