Les consultes sobre la independència de Catalunya són un conjunt de consultes d’àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya celebrades des del 2009, de les quals la consulta d’Arenys de Munt va ser la primera i la de Barcelona, el 2011, la darrera. Més de 60.000 voluntaris, organitzats en comissions locals, i coordinats per una coordinadora nacional, van col·laborar per organitzar les consultes en diferents onades.
Tot va començar el dia 4 de juny de 2009, quan el consistori d’Arenys de Munt va donar suport a una moció presentada per la CUP que defensava l’organització d’una consulta sobre la independència de Catalunya. L’ajuntament havia de cedir espais per poder fer la consulta i facilitar-ne l’organització, però una sentència judicial va anul·lar l’acord del plenari, de manera que el consistori ja no podia donar suport a la comissió organitzadora. Els organitzadors van llogar el Centre Moral del poble per poder fer-hi la consulta. Malgrat tot, i tot i acatar la sentència judicial, l’ajuntament sempre va donar suport a la iniciativa, especialment l’alcalde, Carles Móra. La consulta d’Arenys de Munt va ser la detonant del seguit de consultes sobre la independència d’arreu de Catalunya i va ser la primera consulta municipal de la història sobre la independència de Catalunya que es va celebrar als Països Catalans.
La consulta del 13-S
En aquesta primera consulta del 13 de setembre de 2009 es va formular, exclusivament als veïns d’aquesta vila, la pregunta següent: «Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?». Malgrat el caràcter extraoficial de la consulta, la participació va ser significativa, ja que es va situar en el 41%, superant la participació en les eleccions europees i el referèndum de la Constitució Europea a Espanya, i una mica per sota dels resultats de participació en el referèndum de l’estatut de 2006, però en nombre de vots més alta que no la que va obtenir l’estatut en el referèndum del 2006.[5] El «sí» va guanyar amb un 96,2% dels vots vàlids, i el «no» en va obtenir un 2,3%.
Consultes posteriors a la d’Arenys de Munt
Durant la mateixa nit de la consulta d’Arenys de Munt, molts municipis de Catalunya van mostrar-se a favor de fer consultes com la que havia organitzat aquest poble del Maresme. Els dies següents, diversos consistoris van començar a aprovar mocions de suport per fer consultes sobre la independència promogudes per entitats de veïns dels pobles. Moltes organitzacions independentistes van donar suport a les consultes, fins que va aparèixer la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, que s’encarregaria d’organitzar-les en conjunt. D’aquesta manera es van començar a perfilar unes consultes en tot l’àmbit català que se celebrarien en diferents fases.
Primera onada, el 13-D
Davant d’aquesta primera onada de consultes, es va plantejar la possibilitat que l’Advocacia General de l’Estat les recorregués una per una per impugnar la decisió dels governs municipals que cedissin espais públics com a col·legis electorals, tal com es va fer a la consulta d’Arenys de Munt. Tal com va informar la Delegació del Govern espanyol a Catalunya el dilluns 7 de desembre, l’Advocacia no va detectar «cap anomalia» en les actes de suport a les noves consultes, malgrat que no havia acabat d’examinar-les totes. Així doncs, el canvi d’actitud d’aquest òrgan legitimava legalment la cessió dels equipaments als organitzadors de les votacions. Fins al dia en què l’Advocacia es va manifestar al respecte, únicament els ajuntaments de Sant Pere de Torelló, Tiana i Sant Jaume de Frontanyà havien expressat públicament la voluntat de cedir dependències municipals per cooperar amb la celebració de les consultes locals, tot i que altres municipis també havien pres acords en aquest sentit.
Transcurs de la jornada
El 12 de desembre, un dia abans que la resta, Sant Jaume de Frontanyà, un dels municipis de menys població de Catalunya de només 24 electors, inicià la ronda de consultes sobre la independència. Finalment, el 13 de desembre se celebraren un total de 166 consultes municipals en les 29 comarques catalanes diferents que representen exactament 700.024 electors. Tanmateix, hi hagué dotze comarques on en aquesta jornada del 13-D no se celebrà cap consulta en els seus municipis. En aquesta jornada, es necessitaren un total de 15.000 voluntaris repartits en els 252 col·legis electorals i 564 meses.
Font: Viquipèdia
