El pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos fou un pronunciament fet pel General Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la restauració borbònica, la fi al Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874)
El 27 desembre de 1874, el General Martínez Campos surt de Madrid cap a Sagunt, requerit pels alfonsins valencians perquè es pronunciés, va rebre un telegrama amb el text Taronges en condicions, expressió en clau ideada pels conservadors valencians, perquè dirigís el moviment.
Aquest mateix dia, el general de brigada Luis Dabán, cap de la brigada de Sogorb, va traslladar part de la seva tropa (dos batallons d’infanteria, diversos esquadrons i algunes peces d’artilleria, en total uns 1.800 homes) fins a Sagunt.
El 29 de desembre, Martínez Campos es posa al capdavant de la brigada i, amb els soldats formant un quadre en un lloc anomenat “Les Alquerietes”, prop de Sagunt, on s’inicia la carretera Sagunt-Burgos, Martínez Campos arengà a la tropa, demostrant la necessitat d’efectuar la restauració borbònica en la persona del príncep Alfons, fill d’Isabel II com Alfons XII, Rei d’Espanya i les Índies. Alfons havia heretat els drets de successió de la Corona d’Espanya, en abdicar Isabel II en l’exili (1870).
Va acabar amb el crit de Visca Don Alfons XII rei d’Espanya, sent contestat per tota la tropa. Finalitzat el pronunciament, les tropes es dirigiren a València, on es va rebre la notícia amb grans mostres de goig.
Aquest mateix dia a dos quarts de quatre de la tarda, el general Jovellar, cap de l’exèrcit del centre, va escriure un telegrama al Ministeri de Guerra, indicant que s’unia al pronunciament.
En tenir notícia de l’alçament els generals Comte de Xest, Reyna, Gasset, San Román, Quesada, Macías, Larrocha i Moltó, reunits a casa del primer el mateix dia 29, van acordar secundar el moviment i lluitar i morir si calia.
En el matí del 30 de desembre, el general Fernando Primo de Rivera, capità general de Madrid, va acceptar el pronunciament.
El govern, en aquests moments en mans del general Serrano com a Ministre de la Guerra després del cop d’estat del general Pavía el gener de 1874, es va oposar al pronunciament. En presentar-se el general Primo de Rivera en el Consell de Ministres convocat per analitzar la situació, va mostrar l’adhesió de la tropa de Madrid, els ministres van protestar i es van retirar, quedant el general Primo de Rivera encarregat de tots els poders.
Primo de Rivera constituí un govern provisional el 31 de desembre de 1874 sota la direcció de Cánovas, qui decreta la restauració de la monarquia, posant fi de la Primera República Espanyola (1873-1874).
Font: Viquipèdia
