Tal dia com avui, fa 14 anys, es va celebrar la consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt (Maresme). La consulta del 13 de setembre de 2009 va ser d’àmbit municipal, però va esdevenir tota una fita independentista.
Impulsada pel Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA), a la consulta els veïns d’aquesta vila van respondre la qüestió següent: «Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?». Cal destacar que hi van poder votar els immigrants i els joves majors de setze anys, sectors no inclosos en els altres comicis. La participació va ser del 41,0% amb una àmplia majoria del ‘Sí’ a la independència (96,2%).
Aquesta consulta simbòlica va esdevenir el primer pas d’un moviment nacional cap a la independència i va ser un precedent del 9-N i el 1-O. Recentment, l’alcalde d’Òrrius, Xavier Masgrau, ha convocat un nou referèndum per ratificar la declaració d’independència.
La consulta d’Arenys de Munt: una carrera d’obstacles
Davant la convocatòria de la consulta, Ciutadans va presentar una sol·licitud a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per aturar-la. Igualment, l’Advocacia de l’Estat espanyol va presentar un recurs per impedir la votació i l’endemà mateix, la titular del jutjat contenciós número 14 de Barcelona va anul·lar l’acord del plenari al·legant que s’havia “extralimitat en les seves competències”.
La jutgessa cità a l’advocat de l’Estat i a l’Ajuntament, representat per l’exconseller i diputat Salvador Milà, el 7 de setembre perquè presentessin les al·legacions corresponents abans de prendre un dictamen definitiu. Aquell mateix dia es va saber que l’advocat de l’Estat, Jorge Buixadé, havia estat candidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta. Tanmateix, el jutjat va ratificar la invalidació del ple de l’Ajuntament d’Arenys on es donava suport a la consulta.
Manifestació de la Falange
La convocatòria de la consulta va provocar la reacció del feixisme espanyol. La Falange Española de las Jons va anunciar que el dia de la votació es manifestarien pels carrers d’Arenys contra el “referèndum secessionista i a favor de la unitat d’Espanya”. Tot i que el departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va prohibir que es fes una contramanifestació aquell mateix dia, un sector dels falangistes va acudir a la localitat.
Reaccions a favor
La consulta rebé un ampli suport dels sectors catalanista i sobiranista. A més a més, 86 personalitats del món polític, cultural, econòmic i empresarial, com per exemple, Pasqual Maragall, Joan Carretero, Josep Huguet, Glòria Bordons, Jordi Bilbeny, Isabel-Clara Simó, Mathew Tree, Ernest Benach donaren suport exprés a la consulta a través de la seva adhesió a un manifest de suport. Les formacions polítiques que donaren suport a la celebració de la consulta van ser Arenys de Munt 2000, Convergència i Unió, Esquerra, la Candidatura d’Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acció; i alguns militants del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Arran de la moció de suport de l’Ajuntament d’Arenys de Munt a la consulta, els ajuntaments de Figueres, Sant Pere de Torelló, Calders, Seròs i Argentona aprovaren mocions de suport a la consulta d’Arenys, i els dos últims a més, proposaren impulsar una consulta similar a les seves localitats corresponents.
Reaccions en contra
A banda de l’oposició frontal de la Falange i Ciutadans, el PP, el PSOE i el PSC, a excepció d’alguns militants, van posicionar-se en contra de la consulta i van aplaudir les decisions judicials contràries.
El 10 de setembre, el president José Montilla va dir que “la consulta dona arguments a la caverna de la dreta espanyola”, i defensà el dret de la Falange de manifestar-se el diumenge mentre esquivà donar suport a l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Els organitzadors replicaren que el PSC també és la caverna.
Fonts: Viquipèdia i hemeroteca Directe.cat
