El departament d’Educació ha fet arribar una carta al Defensor del Poble de l’Estat, Angel Gabilondo, reiterant que no s’ha produït cap “alteració de la convivència” a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar on una família va demanar rebre classes en castellà i el desembre de 2021 el TSJC va dictar mesures cautelars. En l’escrit, la conselleria manifesta la seva “sorpresa” ja que afirma que és la segona vegada que respon una missiva en aquesta direcció i lamenta la “desconfiança injustificable” que es desprén de l’escrit. Alhora defensa que el Govern ha adoptat les mesures necessàries per evitar perjudicis o discriminacions que per raons de llengua d’origen, cultura, religió, gènere o orientació sexual en els centres educatius.
Aquest escrit arriba després que el Defensor del Poble de l’Estat hagi insistit en la demada perquè l’executiu català expliqui de forma detallada com s’estava protegint la menor i la família de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, que, arran de la demanda per rebre classes en castellà i segons Gabilondo, han estat sotmesos a una situació de “pressió social i política”.
L’escrit expressa que Educació ja va manifestar que, com a conseqüència de l’atenció mediàtica que havia generat el cas, s’ha mantingut un contacte continu amb el centre i no s’ha tingut “constància de cap acció o situació que hagi suposat una alteració de la convivència en el si de la comunitat educativa”. En aquesta línia, apunta que aquesta informació ja va ser traslladada al Síndic de Greuges arran de l’actuació d’ofici que va iniciar.
A més, considera que la insistència en aquesta demanada, així com la reiteració formulada en els mateixos termes lingüístics, “posa de manifest una desconfiança del tot injustificable” ateses les actuacions que aquesta administració ha seguit en tot moment “per garantir la convivència, el respecte als drets personals i col·lectius, així com el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural“.
Alhora remarca que el compromís de la conselleria amb aquests valors és “inqüestionable” i recorda que el departament proporciona a tots els centres educatius a l’inici de cada curs unes orientacions i instruccions clares i precises per resoldre qualsevol eventualitat relacionada amb la convivència i el clima escolar, que es poden consultar en els Documents per a l’organització i gestió dels centres (DOIGC).
A més, apunta que el compromís d’Educació amb l’erradicació de qualsevol actuació que pugui afectar la convivència dels centres “s’ha posat de manifest també amb la col·laboració existent amb el Síndic de Greuges” per aclarir i resoldre qualsevol incident que s’hagués pogut esdevenir o les respostes als requeriments provinents del TSJC. “Com a administració pública competent s’han adoptat totes les mesures necessàries per evitar qualsevol perjudici o discriminació que per raons de llengua d’origen, cultura, religió, gènere o orientació sexual pugui esdevenir-se en el marc d’actuació dels centres educatius”, assenyala la carta.
En aquest sentit, lamenta les critiques rebudes i que atempten contra les mesures i les orientacions pedagògiques del departament. “Són mesures que cerquen garantir que, al final de l’etapa obligatòria, tot l’alumnat del sistema educatiu català, sigui quina sigui la seva llengua d’origen, hagi adquirit una competència plena en català, castellà i, si s’escau, aranès, que li permeti desenvolupar-se socialment i professional”, recorda el text que remarca que aquesta és una exigència recollida en la normativa vigent i un compromís educatiu amb l’equitat i la igualtat d’oportunitats.
Així mateix rebutja “les pressuposicions” que es desprenen de la carta que el Defensor del Poble ha fet arribar a Educació i que des del seu punt de vista “contribueixen a exacerbar les actituds i els comportaments hostils d’aquells sectors més refractaris al reconeixement o al foment de la diversitat lingüística i cultural i, en definitiva, a la protecció deguda a la llengua catalana”.
Per tot plegat, l’escrit estén la mà a continuar treballant per al reconeixement de totes les llengües de l’Estat i per la protecció dels drets dels seus parlants, “especialment, d’aquelles llengües que, com la catalana, han estat i són sotmeses a un procés de minorització continu i sistemàtic per tal de retallar-ne els àmbits d’ús i l’abast social”.
