Les febleses del rival sempre són una oportunitat. L’independentisme s’està reorganitzant després d’un any de dura repressió, fortes emocions i divergències d’estratègies. Des de la declaració d’independència del 27 d’octubre fins ara, un any després, està succeint un replegament tàctic com ho és La Crida, els plantejaments a les municipals o la marxa de drets i llibertats massiva que es farà a Europa.
El president de la Generalitat, Quim Torra, sovint ha parlat “d’aprofitar els moments” que ofereix el procés. Un dels que s’aproxima serà els judicis contra els independentistes empresonats i les seves conseqüències.
Però també n’hi ha un altre, i és la situació econòmica espanyola, fràgil i al punt de mira dels poders fàctics de la Unió Europea. Ara fa uns dies, Brussel·les i el BCE van tornar a avisar que l’alt nivell d’atur i el deute públic espanyol segueixen pesant massa sobre l’economia espanyola. Però encara hi ha un altre punt alarmant: la caiguda continuada de l’Ibex-35.
L’índex Ibex 35 (Iberia index) és l’índex borsari de referència d’àmbit espanyol. Està elaborat per la societat Bolsas y Mercados Españoles (BME). El seu seguiment proporciona una idea de l’evolució de la borsa espanyola en un període determinat. Si ens fixem en els últims mesos, la caiguda és continuada. Però s’ha accelerat des que Pedro Sánchez ha entrat a la Moncloa. La tendència sembla que seguirà fins que comenci a ser alarmant. Una crisi dels poders econòmics espanyols pot ser una nova finestra d’oportunitat per a l’independentisme. Si fa un any superava els 10.500 punts, ara supera per poc els 8.500. Aquí alguns gràfics que demostren aquesta caiguda en picat.
L’últim mes
Últims 6 mesos
Últim any
