La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha reclamat aquest dimecres des de la Reunió Anual del Cercle d’Economia que es deixin d'”amplificar discursos apocalíptics” sobre l’economia catalana i ha recordat les diferents inversions de multinacionals estrangeres que han escollit Catalunya per instal·lar-hi alguns dels seus centres.
Segons Mas, aquests discursos “obvien” que l’ocupació es troba en el “nivell més elevat dels últims quinze anys” i que el pes en les activitats de nivell tecnològic mitjà i alt superior supera països com Àustria, Dinamarca o Suïssa. Mas ha destacat que, a diferència del període anterior a la crisi del 2007, Catalunya ha apostat per un model econòmic més “productiu, obert al món i tecnològic”.
Davant de l’auditori des d’on ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va llençar un missatge en la mateixa línia i després que el president del Cercle denunciés un estancament de l’economia catalana, la consellera ha reivindicat amb diversos indicadors per certificar-ne l’estat actual. Ha citat, per exemple, el “dinàmic ecosistema d’startups” català, que se situa entre els cinc primers de la Unió Europea, amb més de 2.000 empreses, “una xifra que s’ha duplicat en els darrers cinc anys”.
La inversió estrangera productiva, “la més alta de la història”
Així mateix, ha subratllat que durant el 2022 la captació d’inversió estrangera productiva va assolir els 6.400 milions d’euros, xifra que suposa “la més alta de la història”. Aquesta inversió, ha afegit, es va traduir en la creació d’uns 20.000 llocs de treball i 229 projectes. Algunes de les empreses que han anunciat la seva arribada o l’ampliació de la seva activitat a Catalunya són Cisco, Astrazeneca, Intel, Boehringer o Freudenberg, ha recordat, a més d’altres com ILJIN o Kronospan, a la demarcació de Tarragona. “Són unes inversions que no aterren a territoris en decadència, sinó allà on hi ha dinamisme i unes institucions que acompanyen”, ha remarcat.
D’altra banda, la consellera d’Economia ha establert algunes diferències entre la crisi del 2007 i la darrera causada per a la covid. Aleshores, ha dit que Catalunya estava immersa en un model que “es va evidenciar insostenible”, amb nivells molt elevats de PIB per càpita que en realitat eren “artificials”, ja que es basaven “en un fort endeutament, especulació immobiliària, dèficits comercials molt elevats i excessiva terciarització de l’economia”. Per Mas, es tracta d’un “cercle viciós de pèrdua progressiva de competitivitat”.
Ara, en canvi, assegura que l’actual model és “més productiu, obert al món i tecnològic” i disposa d’unes “bases indubtablement més sòlides que l’anterior”, que han portat, des de la crisi financera del 2014, a créixer de forma sostinguda cada any, excepte el 2020, per sobre la mitjana de l’eurozona. Concretament, ha comentat que el PIB ja es troba un 1,7% per sobre els nivells prepandèmia i durant el primer trimestre d’aquest any ha continuat a l’alça.
Dèficit fiscal
Davant dels empresaris, Mas també ha posat l’accent en el “dèficit fiscal crònic” de Catalunya, que ha xifrat fins als 20.000 milions d’euros, sumat a la “greu i alarmant” baixa inversió en infraestructures per part del govern espanyol i les seves empreses públiques estatals. En aquest sentit, ha assegurat que mentre la mitjana d’inversió a la Comunitat de Madrid ha estat del 122% des del 2015, a Catalunya s’ha situat en el 62%.
Per la consellera, aquestes diferències “tan persistents i diferencials només s’expliquen per una decisió deliberada” i que “perjudica” als ciutadans sense “discriminar entre ciutadans, ideologies i empreses”.
En la mateixa línia, la consellera s’ha queixat sobre un model de finançament “caducat” que, ha recordat, s’hauria d’haver revisat el 2014 i del repartiment dels objectius de dèficit després que la Comissió Europea instés els estats a restablir les normes fiscals. Segons Mas, el govern de l’Estat s’ha reservat de “forma unilateral” que l’Estat absorbeixi la totalitat del marge de dèficit de manera que les comunitats hauran d’arribar al 0% i els ajuntaments presentar un superàvit del 0,2%.
“És un ofec inacceptable exigir que ajustin els altres, i precisament les administracions que sostenim els principals pilars de l’estat del benestar i que també hem d’executar inversions estratègiques pel territori”, ha criticat Mas, que ha deixat clar que ho continuarà denunciant.
Precisament, aquest dimarts la presidenta de l’AIReF, Cristina Herrero, va advertir en una conferència al Col·legi d’Economistes de Catalunya que amb la convocatòria d’eleccions anunciada aquesta setmana pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, haurà quedat pendent aprovar el repartiment dels objectius de dèficit.
💬 La #consellera @nataliamasguix assegura que la situació de l’economia catalana és “gairebé una heroïcitat” si es tenen en compte els greuges de finançament i d’inversions que pateix #Catalunyahttps://t.co/Vk5z1BykRo
— Govern. Generalitat (@govern) May 31, 2023
