Els 28 magistrats de la Sala Tercera no han aconseguit arribar a un acord i el ple continuarà dimarts a partir de les 10h. Sobre la taula, els magistrats tenen la decisió d’establir qui paga finalment l’impost d’actes jurídics documentats.
El passat 18 d’octubre, el Tribunal Suprem va fer pública una sentència de la secció segona d’aquesta mateixa sala on es canviava el criteri i s’establia que aquest impost (que a Catalunya és aproximadament l’1,5% de l’import total de la hipoteca) el pagava el banc i no el client. La decisió suposava un gir de 180º respecte el mateix criteri del tribunal que, al febrer, mantenia que l’havia de pagar el client.
A banda d’aquesta sentència que es va donar a conèixer inicialment, el Suprem va confirmar que n’hi havia dues més d’idèntiques que s’havien notificat dies més tard. La primera sentència era la resposta a un recurs de l’entitat municipal d’habitatge de l’Ajuntament de Rivas Vaciamadrid.
La decisió va suposar un trasbals per a la banca i els sis bancs espanyols de l’Íbex 35 van perdre més de 5.300 MEUR en borsa aquell mateix dia. No havien passat ni 24 hores quan el president de la Sala Tercera, Luís María Díez-Picazo, va emetre un comunicat on decidia aturar l’aplicació d’aquestes sentències i portava la decisió al ple. Reconeixia que ho feia perquè la sentència suposava un “gir radical” en la jurisprudència i suposava una “enorme repercussió econòmica i social”.
Des de llavors, aquest impost ha quedat sumit en una situació d’inseguretat jurídica que han de resoldre aquests 28 magistrats. Per fer-ho, tenen sobre la taula tres recursos també de l’entitat d’habitatge de Rivas Vaciamadrid i hauran de fixar quin criteri donen per bo en tres respectives sentències. Fonts del Suprem han avançat que, un cop la decisió estigui presa, es farà una nota informativa detallant l’acord.
Els magistrats no només han de decidir quina jurisprudència donen per bona, sinó que també han d’aclarir alguns aspectes sobretot si opten perquè l’impost el pagui el banc. Entre d’altres decidir des de quan s’aplica aquest canvi de criteri i si la retroactivitat és de quatre anys (com és habitualment en temes fiscals). També determinar davant de qui cal reclamar l’impost –si al banc o al jutjat- i si ho ha de tramitar la tresoreria general o les hisendes de les comunitats autònomes.
Disculpes de Lesmes
La decisió de frenar l’aplicació ha generat una cascada de crítiques. Fins i tot el president del Suprem, Carlos Lesmes, va sortir a demanar perdó als ciutadans i va criticar de manera velada al president de la Sala Tercera ja que, segons va reconèixer obertament, li havia recomanat fer una nota aclarint diversos aspectes de la nova sentència però no convocar un ple.
El president del Tribunal Suprem va reconèixer que no van gestionar bé la sentència sobre les hipoteques, va admetre el “dany reputacional” al tribunal però va descartar fer dimitir Díez-Picazo.
Per la seva banda, l’Associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia i l’Associació Progressista de Fiscals van exigir la dimissió de Díez-Picazo en considerar que la seva actuació ha estat “insòlita” i van apuntar que la reacció del president de la Sala Contenciosa-Administrativa danya la imatge de la independència judicial.
Intervenció de 28 magistrats
En la sessió extraordinària d’aquest dilluns hi poden intervenir tots els magistrats, per ordre de l’integrant més antic al més nou. La sala habitualment està formada per 31 magistrats però tres d’ells no han assistit per diferents motius. Es tracta de Rafael Fernández Valverde –de viatge-, Segundo Menéndez -que president la junta electoral central- i Octavio Herrero, que s’ha abstingut perquè un dels seus fills va comprar un habitatge a Rivas Vaciamadrid i aquest ajuntament va ser un dels que va recórrer al Suprem el tema de l’impost, donant lloc a la sentència del passat octubre.
Reclamacions milionàries
El sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha calcula que més de 235.000 catalans podrien reclamar la devolució de l’impost de les hipoteques constituïdes en els últims quatre anys i que, per tant, no han prescrit. El valor de les reclamacions sumaria uns 830 milions d’euros només a Catalunya. Al conjunt de l’Estat, la xifra s’enfila als 3.631 milions d’euros d’un milió i mig de reclamacions.
