Aquest 2022 que iniciem marca el vintè aniversari de l’euro, la moneda única. Efectivament, l’1 de gener del 2022 als caixers solament hi havia euros i la gent tot d’una va haver d’adaptar-s’hi amb l’esperança que la unió monetària portés creixement econòmic als països del sud i es reduís l’escletxa entre les economies del continent.
Malgrat que aquest aniversari coincideix amb un moment d’inflació i de preus a l’alça, la situació a Catalunya és molt més estable del que hauria estat d’haver seguit amb la pesseta, bàsicament per haver format part d’un espai econòmic potent el que va permetre’ns anar pel món amb una divisa reconeguda fos, per exemple, com a simples viatgers o bé, sobretot, en el món dels negocis internacionals.
El que és evident ha estat la contenció de la inflació i el manteniment del preu del diner en nivells molt baixos, fins i tot en negatiu, el que ha afavorit les economies domèstiques i l’estalvi. L’Euro ha estat la més gran aproximació entre els països que el comparteixen, amb la cessió de sobirania que va significar, donant-ne el control a un únic Banc Central Europeu. Així, l’estat espanyol, en concret, però també altres economies han pogut resistir les diverses crisis econòmiques que s’han patit en aquests vint anys. De no formar part de l’euro, ben segur que, per ajustar la competitivitat, s’hauria devaluat la pesseta en més d’una ocasió i això hauria actuat en sentit invers, o sigui, incrementant la distància entre les economies europees. Per contra, haver de seguir unes directrius, molt sovint d’austeritat, imposades per Brussel·les, ha comportat esforços, però ha evitat que l’economia de l’estat es despengés.
La discussió sobre si l’euro ha fet augmentar els preus, a vegades de manera subtil sense que els consumidors ho percebessin a curt termini té com a resposta que molt probablement això fos així en els primers anys, però ara, encaixat el sotrac, és ben a l’inrevés i els preus s’han mantingut estables. Tot i això, els experts coincideixen que els mecanismes de control són encara molt millorables que, com diu el bolero “vint anys no són res”.
