La plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí i Salvem l’Empordà reclamen a l’Estat que no autoritzi la plataforma d’assaig -el Plemcat- que es vol implantar al golf de Roses (Alt Empordà). Els opositors al·leguen davant del ministeri que sota la bandera de la investigació científica s’hi amaga un interès “comercial emmascarat”, que l’estudi d’impacte ambiental del Plemcat és “molt deficient” i que no té cap mena de lògica que la plataforma se situï a Roses. No tan sols per la biodiversitat que té la badia, sinó també perquè els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) que ha aprovat l’Estat no preveuen que a la zona s’hi faci R+D+i. Ecologistes i plataforma també insten el territori a no signar cap acord per la línia elèctrica d’evacuació.
L’escrit d’al·legacions contra el Plemcat s’ha presentat davant del Ministeri de Política Territorial perquè és el govern espanyol qui va sotmetre a informació pública el projecte de la plataforma d’assaig. En concret, la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia i de construcció, la declaració d’impacte ambiental i la petició de declaració de de la seva utilitat pública.
La plataforma i els ecologistes reclamen a l’Estat que denegui l’autorització per a la plataforma d’investigació i ja alerten que arribaran “fins allà on calgui” perquè el Plemcat no s’arribi a construir. Sobretot, posen el focus en l’estudi d’impacte ambiental, assegurant que està ple “d’insuficiències, deficiències i incorreccions”.
El biòleg, investigador del CSIC i membre de la plataforma, Ferran Vallespinós, critica que les proves dels aerogeneradors es vulguin fer, ja d’entrada, en plena badia de Roses. “És com si algú que assagés un sistema per apagar incendis ho fes al mig d’una selva, o bé que es provés una sirena contra bombardejos al costat d’un hospital, on hi ha gent sensible al soroll”, critica Vallespinós, recordant que la badia és un dels llocs “amb més biodiversitat del Mediterrani Occidental”.
El biòleg, a més, també subratlla que tirar endavant el Plemcat suposa contravenir allò que estableix el POEM. Perquè precisament, el document “no admet” que a la zona LEBA1 -on s’hi inclou la badia- s’hi puguin fer activitats d’R+D+i. “Això es reserva per a d’altres zones de l’Estat, com el País Basc o les Canàries; per tant, si el POEM significa la bíblia de l’eòlica marina, allò que fem és contravenir-la”, destaca.
A les al·legacions, la Plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí i Salvem l’Empordà també critiquen que l’estudi d’impacte ambiental del Plemcat ha nascut coix. Perquè entre d’altres, no s’han analitzat alternatives on situar la plataforma d’assaig més enllà del litoral de l’Alt Empordà. I més enllà d’això, també critiquen que, quan el projecte encara es troba a informació pública, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) -que és qui promou el Plemcat- “ja hagi convocat un concurs d’empreses interessades a participar-hi i n’hagi fet adjudicacions”.
“Interès comercial”
Els opositors, a més, alerten que un cop la plataforma hagi testejat els aerogeneradors, la instal·lació podria reconvertir-se i passar a ser d’ús comercial. És a dir, al servei de les empreses.
“Ens sembla que el Plemcat és l’excusa per posar una pica a Flandes; és a dir, que sota la disfressa d’una plataforma de recerca i investigació s’hi amaga un parc industrial i comercial emmascarat”, subratlla l’investigador del CSIC. “Ens podem trobar amb què s’estigui fent un joc amb diners públics per afavorir una inversió privada”, hi afegeix Vallespinós.
“El cavall de Troia”
Per a la Plataforma Stop Macro Parc Eòlic i Salvem l’Empordà tampoc és acceptable que la Generalitat ja estigui parlant de les expropiacions de la línia d’evacuació del Plemcat quan el projecte encara no s’ha aprovat. Aquesta estesa elèctrica tindrà més de 40 quilòmetres, dels quals 25,8 passaran per sota aigua i els 16,2 restants seran terrestres. La línia, de 66 kV, afectarà els termes municipals de Sant Pere Pescador, l’Escala, l’Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür (on s’hi ubicarà una subestació).
L’advocat de la plataforma, Eduard de Ribot, insta el territori a no signar cap acord per a la línia d’evacuació. “Que ningú es deixi entabanar per una expropiació quan encara no s’ha aprovat ni el projecte que serveix per executar-la”, subratlla De Ribot. “Que no es donin facilitats per expropiar, perquè el Plemcat serà la primera petjada que suposarà l’entrada del cavall de Troia al golf de Roses”, hi afegeix l’advocat, en referència als parcs eòlics marins.
Demanda al Suprem
En paral·lel, la plataforma i els ecologistes també tenen un altre front obert. En aquest cas, judicial. Perquè ara fa pocs dies, a principis de juliol, han entrat davant del Tribunal Suprem (TS) l’escrit de demanda pel contenciós que van interposar contra el POEM i la zonificació que permet instal·lar aerogeneradors al golf de Roses (la coneguda com a LEBA1).
En aquest escrit, que els opositors acompanyen amb 50 documents i una desena d’informes tècnics, s’hi exposen tots els motius pels quals se sol·licita a l’alt tribunal espanyol que anul·li tant el POEM com la LEBA1. Entre d’altres, en referència al golf de Roses, s’hi exposa que tot l’àmbit afectat té un “valor ambiental excepcional” i que, a l’hora de dibuixar-lo sobre plànol, no s’han tingut en compte ni els impactes paisatgístics ni tampoc sobre el turisme o la pesca que tindran els aerogeneradors marins.
Eduard de Ribot destaca, a més, que el govern espanyol ha “discriminat” el golf de Roses, perquè hi ha altres zones del litoral -inicialment incloses dins els POEM- que n’han acabat sortint per les afectacions que els parcs tindrien damunt diferents espècies, la pesca o el turisme. L’advocat ha posat com a exemples Menorca, on la zonificació afectava un ocell, la balàdriga balear, “que també és present al golf de Roses”, o al Cabo de Gata i a Gran Canària; en aquest cas, pels impactes damunt la pesca i el turisme.
En el cas de l’Alt Empordà, Eduard de Ribot s’atreveix a parlar d’una “desviació de poder” i creu que l’Estat ha mantingut tota l’àrea afectada per la LEBA1, precisament, perquè aquí hi va haver “fins a sis empreses” que van mostrar interès per instal·lar-hi molins. “Per tant, aquí hi ha un interès productiu i de fer negoci, però per damunt d’aquest aquell que ha de prevaldre és l’ambiental”, subratlla l’advocat, dient que estan “convençuts” que el Suprem els donarà la raó.
Després que els opositors hagin presentat la demanda, el contenciós continua fent camí. Ara, allò que farà el Suprem és demanar a l’advocacia de l’Estat i a les empreses energètiques -que també estan dins la causa- que presentin tota la seva prova. I a partir d’aquí, el tribunal estudiarà la documentació i emetrà sentència (cosa que De Ribot preveu que sigui en el termini d’un any).
A banda de presentar al·legacions i tirar endavant el contenciós, la plataforma i els ecologistes també porten a terme una campanya per recollir signatures contra el POEM i el Plemcat. En el primer cas, en sumen més de 25.000; i en el segon, més de 2.000.
