Les entitats socials catalanes han lamentat que els pressupostos del Govern per al 2022 aprovats aquest dijous al Parlament “continuïn menystenint” els serveis socials. Segons la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), el 9,9% que suposen les partides socials sobre el total dels comptes manté la “infradotació crònica” i el “desequilibri” respecte a salut (26,6%) i educació (18,4%).
Malgrat que es tracta dels tres departaments que més creixen en termes absoluts respecte als darrers pressupostos aprovats, del 2020, l’ECAS reclama que es treballi per reforçar-los per garantir-ne l’accés a tota la població. Alhora, les entitats exigeixen que s’implementin els comptes amb un nou enfocament basat en la prevenció.
A banda de reclamar una major inversió social, l’ECAS insta les administracions a superar l’actual model de protecció i promoció social, “fragmentat, discrecional i pal·liatiu”, per establir un nou sistema basat en els drets i la justícia social, segons ha indicat en un comunicat.
D’altra banda, ha carregat en contra de la reducció del pressupost destinat a la Renda Garantida de Ciutadania (RGB), amb 400 milions d’euros previstos per al 2022, per sota de l’import executat el 2020 (427 milions) i del previst per al 2021 (430 milions), i ha demanat que, en cas que s’alliberin recursos per la injecció de l’Ingrés Mínim Vital (amb un grau de cobertura menor, i encara no harmonitzat amb la RGC), s’inverteixin a millorar la renda garantida.
En aquesta línia, entre les propostes de millora que formulen les entitats per a la RGC, destaquen la reducció de l’empadronament a un any, la compatibilitat amb els ajuts a l’habitatge, l’augment del complement per fills a càrrec i l’actualització de la quantia percebuda, entre d’altres mesures.
L’ECAS, que agrupa més de 110 organitzacions sense afany de lucre que atenen més de 960.000 persones a l’any, veu insuficient l’increment en gairebé 73 milions d’euros de les partides destinades a programes d’ocupabilitat i integració laboral i exigeix garantir la continuïtat i l’estabilitat de les Polítiques Actives d’Ocupació.
