Després que el passat dimecres 7 de desembre la Direcció General de Política Lingüística, adscrita a la Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, fes públics els resultats d’una enquesta sobre el coneixement i l’ús del valencià, les xarxes han anat plenes d’opinions i crítiques sobre aquest assumpte. La conclusió general que s’extreia de l’enquesta era que l’ús del valencià s’està reduint per moments. Tot i això, apuntava que el coneixement de la llengua va en augment, ja que s’ensenya a les escoles de tot el territori, la qual cosa ha permès constatar un “increment generalitzat en la capacitat d’entendre, parlar, llegir i escriure perfectament i bastant bé”. L’administració autonòmica celebrava el fet que “en la sèrie històrica d’enquestes no hi havia hagut mai tantes persones amb capacitat d’escriure bé en valencià“.
Aquestes eren les conclusions generals que la Generalitat valenciana exposava un cop obtinguts els resultats de l’enquesta. Ara bé, no tothom ha mostrat estar-hi d’acord i alguns han assegurat que l’enquesta amaga dades que no són tan positives i que l’administració ha preferit obviar. És el cas de Gerard Furest, activista per la llengua amb molta presència en xarxes socials, que ha publicat un fil de Twitter en què exposava totes les contradiccions que, segons ell, presenta l’estudi publicat. Val la pena fer-ne un repàs. Fent clic al següent enllaç s’accedeix a tota la sèrie d’arguments que planteja Furest, que en total en són 34.
Primera valoració de l'enquesta que ha fet pública avui la Generalitat Valenciana, just abans d'un pont (no és casual): no hi ha comparativa amb el 2015 per no evidenciar la reculada DRAMÀTICA de la llengua (per diversos factors) amb el Botànic. A @compromis no li interessa.
— Gerard Furest (@gerard_furest) December 7, 2022
