La “sequera estructural” dels darrers tres anys tenia en alerta màxima els cossos d’emergències a les comarques gironines de cara a la campanya forestal d’aquest estiu, on preveien un risc d’incendi “extrem”. Les darreres pluges han donat una treva als boscos i un respir a Bombers, Agents Rurals, Mossos, Protecció Civil i ADF. El cap de la regió d’Emergències de Girona, Jordi Martín, ha afirmat que esperen una campanya més “normal”, amb un risc “més alt” durant episodis de calor o vent. Als espais naturals on hi sol haver més focs, s’hi sumen ara paratges on són menys habituals (com la Garrotxa i el límit cap al Ripollès o el Pla de l’Estany) perquè la sequera hi ha matat arbres que es poden convertir en combustible en cas d’incendi.
Els cossos de seguretat i emergències han presentat aquest dimecres el dispositiu de la Campanya Forestal 2024 de les comarques gironines. El cap de la regió d’Emergències de Girona, l’inspector Jordi Martín, ha remarcat que aquest estiu hi haurà més efectius sobre el terreny per poder donar resposta als incendis que hi pugui haver. En concret, la demarcació comptarà amb 557 bombers funcionaris (uns cinquanta més que en la campanya anterior per la incorporació de noves promocions), 168 de voluntaris, 20 efectius dels equips de prevenció activa forestal (EPAF) repartits entre Llançà (Alt Empordà) i Santa Coloma de Farners i 90 ajudants d’ofici forestal (AOF).
També han reforçat la presència de mitjans aeris i han fet una redistribució geogràfica. Així, a les comarques gironines n’hi haurà set (l’helicòpter de coordinació de Girona, el de rescat d’Olot, el bombarder que ara s’ubicarà a Ordis en comptes d’Orriols, el bombarders de Platja d’Aro, el de Sant Feliu de Buixalleu que abans tenia base a Dosrius i els dos avions de vigilància i atac del Ministeri amb seu a Empuriabrava).
La sequera tenia els cossos d’emergències en alerta “màxima” fins que les pluges dels darrers dies (sobretot les que hi ha hagut durant el mes de maig) han permès donar “un respir” als boscos i a les previsions de la campanya. Martín ha remarcat que afronten una temporada més “normal”, amb una situació de risc “alt”. Amb tot, adverteix que aquesta situació pot canviar ràpidament amb onades de calor o episodis de vent.
Abans de l’inici de la campanya d’estiu (i amb dades fins al 31 de maig), a la demarcació hi ha hagut 277 incendis de vegetació (115 d’agrícoles, 88 de forestals i 74 d’urbans). El cap de la Regió d’Emergències ha remarcat que la situació de sequera “estructural” i les conseqüències del canvi climàtic han allargat la temporada perquè hi pot haver incendis “tot l’any”. Tot i això, l’estiu continua essent l’època amb més perill i, per això, avaluen el risc en funció de l’estrès hídric a les masses de vegetació, la previsió de temperatures i l’estat dels boscos.
Risc en llocs poc habituals
En aquest sentit, ha exposat que més enllà dels llocs on tradicionalment hi ha més focs, com el cap de Creus, el Montgrí o les Gavarres, aquest estiu també vigilaran de prop boscos on se’n solen produir menys. Sobretot, ha concretat Martín, a l’alta Garrotxa, amb potencialitat per estendre’s cap al Ripollès o al Pla de l’Estany i a la part interior de les Gavarres. Aquí, i en coordinació amb els Agents Rurals, han detectat arbres i vegetació morts per la sequera: “Són clapes terreny amb molt combustible disponible per a incendis”. A més, en cas de declarar-s’hi un incendi, les flames podrien avançar amb més rapidesa i virulència.
L’augment de temperatures també és un altre factor que tenen en compte perquè ara s’acumulen trams de 15-30 dies de calor extrema i això pot acabar coincidint amb el temps amb episodis de vent que afecten les comarques gironines (la tramuntana al cap de Creus, el vent de sud a la zona de Cadiretes i el de ponent a la Selva). A això, s’hi sumen elements que s’han viscut als incendis de Grècia o Portugal i que també podria passar aquí que és que es generin fenòmens relacionats amb la interacció atmosfèrica dels incendis.
Martín ha posat el focus en la importància de la coordinació entre els cossos implicats en la gestió d’un incendi, sobretot en aquells que s’originen prop de cases aïllades o urbanitzacions i on els equips d’emergències han de prioritzar la vida de les persones: “Hem dissenyat protocols amb Mossos d’Esquadra per als confinaments, evacuacions i la protecció de les persones”. A més, també establiran centres de coordinació operativa ‘in situ’ encara que no siguin incendis de més gran abast.
Finalment, el cap de la Regió d’Emergències també ha ressaltat la importància de l’autoprotecció, tant en urbanitzacions com en cases: “Intentarem ser a cada casa però és crucial que hi hagi franges al voltant per impedir que hi arribin els incendis”. Sobretot quan hi ha simultaneïtat d’incendis en diferents punts, cosa que posa en més tensió la resposta que es pot donar.
El director dels serveis territorials d’Interior a les comarques gironines, Eduard Adrobau, també ha refermat que les pluges dels darrers mesos han donat “un respir” però ha recordat que continua sent un moment “molt complex perquè els efectes de la sequera són acumulatius i han provocat masses forestals molt debilitades i, per tant, més combustible sec als boscos”. En aquest sentit, Adrobau ha explicat que és per donar resposta a aquesta situació que han previst un augment de mitjans i efectius, així com un nou Pla Alfa, que inclou noves mesures preventives i operatives per fer front a les circumstàncies actuals com ara a l’hora de prohibir l’accés a espais naturals per minimitzar riscos.
732 hectàrees el 2023, la xifra més alta en 10 anys
Per la seva banda, el cap dels Agents Rurals a les comarques gironines, Ignasi de Dalmases, ha revelat que el 2023 es va tancar amb 732 hectàrees de terreny cremades a la demarcació. La gran majoria, però, van ser a la zona de Portbou (Alt Empordà), afectada pels dos incendis més importants que es van produir l’any passat.
Cal tenir en compte que el 2023 va ser l’any que més hectàrees de massa forestal van cremar a les comarques gironines en els darrers deu anys. S’ha de retrocedir fins el 2013 per trobar un nombre d’hectàrees de terreny calcinades més important. Aleshores, van ser 771, molt lluny, això sí del 2012 quan el gran incendi forestal de l’Alt Empordà va fer que es tanqués aquell any amb 11.132 hectàrees.
El foc de Portbou de l’any passat es va declarar el 4 d’agost i va acabar afectant 562 hectàrees va ser de llarg el més important dels que hi va haver el 2023. Els Bombers el donaven per estabilitzat tres dies més tard. Un incendi que la investigació dels Agents Rurals va determinar que estava provocat per la mà de l’home. De fet, les negligències i els incendis intencionats són un dels problemes que detecten els Agents Rurals a la demarcació.
En concret, les negligències suposen gairebé la meitat dels incendis a la demarcació (47%), mentre que els provocats expressament són el 20%. Els accidents suposen el 16%, mentre que les causes naturals són el motiu del 5%. El 12% restant són altres causes. Per tot plegat, de Dalmases demana “prudència” especialment a partir de l’increment de visitants que reben les comarques gironines a l’estiu. “Hem de fer entendre a tothom que el foc aquí és un problema”, ha conclòs.
