El 25 de juny del 2021 va entrar en vigor la llei que regula l’eutanàsia després d’anys de reivindicacions d’entitats i famílies. Dos anys després, les peticions d’ajuda per morir a Catalunya són ateses correctament? “En general, sí”, respon la presidenta de l’associació Dret a Morir Dignament-Catalunya, Cristina Vallès, a l’ACN. Amb tot, l’entitat continua atenent famílies “desesperades” que pregunten com actuar amb una persona estimada, sobretot quan no ha deixat voluntats anticipades. Vallès creu que Salut hauria de fer “un pas més” per informar la ciutadania sobre els drets al final de la vida i per formar els professionals. També diu que el procés de l’eutanàsia es podria escurçar en alguns punts i mantenir igualment les garanties.
A Catalunya, 175 persones van demanar l’eutanàsia el 2022, segons dades fetes públiques pel Departament de Salut aquesta setmana, quan falta poc perquè es compleixin dos anys de l’entrada en vigor a l’estat espanyol de la Llei de regulació de l’eutanàsia (LORE).
Segons les dades, la prestació d’ajuda per morir es va acabar donant a 91 persones i 55 van traspassar abans que el procés acabés, mentre que 12 sol·licituds es van informar desfavorablement, 3 es van ajornar, 1 es va revocar i 13 continuaven els tràmits per verificar el compliment dels requisits (a 31 de desembre) .
En una entrevista amb l’ACN per valorar el desplegament de la llei i les dades publicades per Salut, Vallès preveu que el nombre de prestacions d’ajuda per morir augmenti en els propers anys a mesura que es consolidi aquesta realitat i que s’apropi a la dels països amb més recorregut, on entre el 2% i el 4% de les defuncions són per eutanàsia, indica.
La presidenta de Dret a Morir Dignament (DMD) a Catalunya valora de forma força positiva com s’està desplegant la llei i, en aquest sentit, destaca sobretot la figura dels referents, un “element diferencial respecte a altres comunitats autònomes”. Els referents s’han format en l’àmbit del final de vida i hi pot contactar qualsevol professional sanitari que rep una petició d’eutanàsia. Ara bé, Vallès detecta encara diverses limitacions en l’aplicació de la llei i noves necessitats que la realitat d’una eutanàsia legal ha fet aflorar.
Un temps de resolució “massa” llarg
L’entitat assenyala que es podrien escurçar terminis del procediment, “sempre amb totes les garanties i atenent bé el pacient, la família i els professionals”. Segons les dades de Salut, el temps de resolució d’una petició d’eutanàsia va ser de 42 dies de mitjana el 2022 i la presidenta de l’associació considera que és “massa”.
Vallès sospesa que el termini no podria ser “molt curt” perquè el procediment ha de ser garantista i per això consta d’un protocol molt clar i estricte. A més, el procediment també ajuda a situar-se “en el que ha de passar”, sobretot la família. “Hi ha persones que dirien ‘demà’ i altres que demanarien allargar-lo”, reflexiona.
Ara bé, apunta que alguns terminis es podrien reduir, com per exemple els quinze dies de reflexió si la persona ja hagués fet el document de voluntats anticipades, perquè ja estaria informada sobre els drets al final de vida, argumenta.
Vallès afegeix que el procés podria ser més àgil a l’hora de trobar el metge consultor, un facultatiu independent de l’equip assistencial del metge responsable, amb formació en les patologies del pacient i que ha de corroborar el compliment dels requisits de la petició. D’altra banda, la presidenta de l’entitat creu que alguns pacients demanarien abans l’eutanàsia si tinguessin més informació.
“La informació és el forat negre”
Vallès destaca precisament que la informació a la ciutadania sobre els drets al final de la vida és una “tasca pendent” del Departament de Salut i creu que hauria de fer algun tipus de campanya. Així, proposa posar cartells als centres d’atenció primària (CAP) amb aquesta informació, però no només de l’eutanàsia, sinó sobre tots els drets de la ciutadania al final de la vida, recalca.
“No pots demanar que s’exerceixi un dret que no se sap que existeix, i això també passa amb els professionals. Han de tenir aquesta informació molt clara per poder transmetre-la de forma tranquil·la. La informació és al forat negre en aquesta qüestió”, lamenta.
DMD demana que els professionals sanitaris també puguin formalitzar les voluntats anticipades
La presidenta de l’entitat creu que també s’ha de promocionar el document de voluntats anticipades, unes instruccions que una persona major d’edat adreça al metge perquè les tingui en compte en cas que concorrin circumstàncies en què no les pogués expressar.
A més d’una cultura molt poc acostumada a parlar de la mort i al patiment, l’associació creu que hi ha un problema de burocràcia i ha demanat a Salut que autoritzi els professionals sanitaris per als documents de voluntats anticipades. Ara, es poden formalitzar davant de notari o bé amb tres testimonis, uns requisits que per a algunes persones, sobretot gent gran amb pocs diners i amb poca xarxa social, no sempre són fàcils, exposa.
“Un professional pot ser objector, però el que no pot fer és deixar el pacient”
Vallès explica que la formació inicial quan es va aprovar la llei va tenir una molt bona resposta dels professionals, però creu que la conselleria hauria de fer ara “un pas més, sobretot per als vinguts d’altres països”. La presidenta de l’associació assenyala que és important que tots els professionals tinguin clara la legislació sobre els drets del pacient.
La representant de DMD afirma que s’han trobat en algun cas que un metge no ha acompanyat prou el pacient que ha demanat l’eutanàsia i apunta que ha estat més aviat per manca d’informació: “Si el metge és objector, anotat o no, no pot rebutjar la primera sol·licitud ja que seria abandonar el pacient. El que ha de fer és contactar amb el seu superior i no deixar-lo fins que hi hagi un altre metge que es faci responsable del procés. Això és importantíssim i en algun cas ens hi estem trobant”.
Vallès demana més informació i mesures per evitar l’objecció de “conveniència”. Es refereix a professionals que no es troben al registre d’objecció de consciència però que no assumeixen una petició d’eutanàsia de la manera necessària per raons diverses, com la manca d’informació. “Un professional pot ser objector però el que no pot fer és deixar el pacient”, adverteix.
280 professionals al registre d’objectors de consciència
L’aplicació de la llei garanteix el dret a l’objecció de consciència, amb un registre creat el 2021, on consten un total de 280 professionals, segons dades facilitades per Salut a l’ACN. La majoria d’objectors, 245, són metges i la resta són infermeres (31), psicòlegs clínics (3) i farmacèutics (1).
