Dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) han considerat “desproporcionada” la sentència a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja que són líders socials a qui se’ls ha de garantir el dret de reunió. Els membres del TC Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer van emetre un vot particular on coincideixen amb el posicionament respecte als recursos de Jordi Turull i Josep Rull però afegeixen que en el cas dels ‘Jordis’ s’ha donat una resposta penal “severa” davant de l’exercici del dret fonamental de reunió i s’ha provocat “un indesitjat efecte de desànim sobre el mateix”. Afegeixen que s’hauria pogut fer un judici diferent “més d’acord amb una interpretació evolucionada i concordant amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans”.
Els dos magistrats afirmen que la “ingerència” en el dret de reunió dels dos líders socials que suposa la condemna a presó de nou anys i d’inhabilitació absoluta resulta desproporcionada ja que les possibilitats de participació i interlocució en el debat públic d’aquestes persones estan “especialment garantides” pel dret de reunió. Afegeixen que les sentències que van imposar les penes reconeixen que els actes convocats per tots dos es van desenvolupar de manera pacífica, tot i que tinguessin la finalitat d’obstruir l’efectivitat de les resolucions jurisdiccionals.
Asseguren que es reconeix també que l’objectiu meditat perseguit no era propiciar un aixecament social que possibilités la declaració d’independència de Catalunya sinó pressionar el govern espanyol per negociar una consulta.
En el text defensen que s’hauria d’haver estimat el recurs de Cuixart i Sànchez per vulneració del dret a la legalitat sancionadora, en els drets a la llibertat personal, a la llibertat ideològica i de reunió.
Tot i aquests vots particulars, la majoria del ple va desestimar el recurs en el dos casos. En el cas de la de Cuixart, asseguren que la condemna “no respon a una conducta que constitueixi exercici legítim dels drets i llibertats d’expressió i reunió”. Afirmen que el recorrent, amb les seves convocatòries públiques, va promoure una oposició material a l’execució policial de les decisions del TC o d’altres tribunals. “No ha estat sancionat per fer una crida a la mobilització ciutadana, per protestar davant la prohibició del referèndum, ni tampoc per la proposta política que defensa, sinó per la simultània acceptació i incitació a l’incompliment de la Constitució, la llei i els mandats judicials emesos per tutelar-la”, asseguren.
Així, veuen “raonable” la interpretació que va concloure que el que s’havia produït era un delicte de sedició. Defensen que els fets del 20 de setembre constitueixen un “alçament tumultuari, donada l’hostil obstaculització pels congregats”. Segons el posicionament, la resposta a l’1-O va implicar l’ús de la força “suficient” per neutralitzar als agents de policia que intentaven legítimament impedir la votació. Insisteixen que la pena imposada no és desproporcionada “en atenció a la gravetat dels interessos jurídics tutelats”.
En el cas de Sànchez, també defensen que va promoure l’oposició material a l’actuació policial seguint les decisions judicials i que és això el que va provocar la pena ja que “desborda amb claredat els límits del que es pot considerar el legítim exercici del dret de reunió per l’exteriorització de la protesta o crítica per l’actuació dels poders públics”. Asseguren que en la conducta de Sànchez es pot “dissociar” el missatge de reivindicació i protesta de l’acceptació i promoció dels actes impeditius que han estat penalment sancionats.
A més, el TC desestima que el procediment penal i la condemna vulguin perseguir o castigar la posició política de Cuixart ni que tingui res a veure amb el seu activisme. Al contrari, asseguren que el moviment independentista català “no és objecte de persecució ni de tracte discriminatori de cap índole, ni pel Tribunal Suprem ni per cap altra instància judicial o poder públic de l’Estat”.
En les dues resolucions, es rebutja la discriminació per motiu de la llengua ja que es planteja que tots dos entenen el castellà i no era necessari un intèrpret. Es rebutja també que s’hagi vulnerat el dret a un jutge imparcial, assegurant en el cas de Cuixart que no ha quedat acreditada l’amistat del fiscal signant amb els magistrats, ni una suposada relació d’aquests amb el govern espanyol i considera que els retrets cap a expressions que recull la sentència o les manifestacions del tribunal dins i fora de la sala tampoc poden quedar acollits. Amb tot, afirmen que les decisions processals qüestionades compten amb una explicació raonada i “constitueixen esdeveniments no rellevants”.
En el posicionament al recurs de Sànchez s’afegeix que no ha existit un tracte pejoratiu cap a la defensa perquè els fets analitzats són “manifestament insuficients” com per concloure que hi hagut un tracte desfavorable. Segons el tribunal, es tracta d’esdeveniments “menors, incidències o irregularitats processals lleus, en tot cas”.
