- Publicitat -
Document de Docents per la República sobre la proposta d’Ensenyament d’un nou model lingüístic
- posicionament_dxr_llengua
- La proposta d’@ensenyamentcat sembla una adaptació de l’escola a la situació creada arran de les sentències judicials contra la normalització del català a les aules.
- En un percentatge molt alt l’escola catalana no és en català a secundària. Aquest nou model d’@ensenyamentcat obre la porta a que surti a la llum aquesta pràctica i que s’accepti com a vàlida i pedagògicament indicada
- Amb la proposta d’@ensenyamentcat el castellà podrà desplaçar el català com a llengua vehicular si un equip directiu ho troba convenient.
- En la proposta d’@ensenyamentcat es comparteix una «ideologia bilingüista» que naturalitza el castellà a Catalunya i es considera viable l’existència d’una societat bilingüe, quan en realitat el bilingüisme és una característica personal, no social.
- Dues llengües que competeixen en un mateix entorn social per uns mateixos usos acaba derivant, inevitablement, en la priorització d’una sobre l’altra, i, finalment, en la substitució de la relegada.
- La proposta d’@ensenyamentcat sembla una adaptació de l’escola a la constatació que l’avenç del castellà i el progressiu i imparable retrocés del català han fet de l’ús normal d’aquesta darrera llengua una qüestió cada cop més problemàtica.
- Si des de l’Administració es parlés clar tothom podria entendre la justícia de reclamar per al català, a Catalunya, el mateix estatus que el castellà té a Castella: una escola catalana en català (com les comunitats de parla castellana la tenen en castellà).
- La proposta d’@ensenyamentcat sembla una adaptació de l’escola a la pressió dels grups obstinats a obstaculitzar tot esforç destinat a restituir la llengua de Catalunya al lloc que naturalment li correspondria.
- Si des de l’Administració es parlés clar, tothom veuria l’injust que és que no puguem decidir quines llengües volem saber i parlar a banda del català.
- Amb la proposta d’@ensenyamentcat s’obre la porta a la utilització generalitzada del castellà com a llengua vehicular de matèries no lingüístiques.
- Aquestes afirmacions semblen d’un optimisme excessiu. És molt qüestionable que tothom qui acaba l’ensenyament obligatori es trobi efectivament en condicions d’expressar-se en llengua catalana i molt menys d’expressar-s’hi amb la competència exigible.
- Ara mateix, el futur del català depèn de les Corts Espanyoles, és a dir, no es troba en mans dels catalans. Els no parlants de català decideixen què se’n fa de la nostra llengua. No sabem si d’això n’és conscient tothom, però fóra bo que ho fos.
- Si no es limita la presència del castellà fora de la classe de llengua castellana, la suma de les hores impartides en aquesta llengua amb les hores impartides en anglès convertirà en insuficient el nombre d’hores en català. Per no parlar de l’Aranès.
- En singularitzar l’anglès i elevar-lo a categoria d’obligatori, i en prioritzar una segona llengua estrangera al francès, l’alemany i l’italià, traslladem als nostres alumnes que hi ha llengües més importants i llengües que juguen en una altra divisió.
- En la mesura que el document d’@ensentamentcat tendeix a promoure un multiculturalisme postmodern, contribueix a dibuixar una línia separadora, oculta, vergonyant, però real, entre ells i nosaltres, una línia que alimenta les desigualtats socials.
- Es tracta, un cop més, de ser un sol poble. O ja no és aquest un objectiu valuós? Ens hem de lliurar a les forces centrífugues que s’esforcen per esquinçar la societat catalana lligant els individus més amb la seua procedència que amb la seua destinació?
Publicitat
