RELLA, Associació de Mestres i Docents Jubilats, ha apostat per revisar “de dalt a baix” la formació inicial dels docents per ajustar-la a la realitat i complexitat actual dels centres. I ho defensen per als mestres però també pel que fa al màster de secundària. “No compleix amb les expectatives de la realitat que es trobaran a les escoles”, ha explicat a l’ACN el vicepresident de l’organització, Quim Làzaro, coincidint amb els 15 anys de l’entitat. Des de RELLA han situat el problema de la formació com un dels que més els preocupen, juntament amb el retrocés en la democratització, l’excés de burocratització i la no aplicació de la inclusió. Ha criticat també que el Departament d’Educació “no ha fet la feina” en relació amb el català.
RELLA creu que la formació que reben actualment els docents no els preparen per atendre la realitat que es trobaran a les aules, una realitat cada cop més complexa i amb més diversitat. Per això, aposten per repensar aquesta formació inicial i incidir en aquells aspectes que els docents necessitaran per abordar les problemàtiques actuals, més enllà dels sabers i els coneixements.
Des de l’organització són conscients que manquen “molts recursos” i han recordat que la Llei d’Educació de Catalunya parla d’un 6% del PIB destinat a educació. “Ni al 4% arribem, això és molt greu”, manifesta. Per poder atendre la diversitat i complexitat actual, reclama una “aposta” per part del Departament, que vagi acompanyada d’una inversió econòmica”, que permeti atendre els alumnes “amb dignitat”.
Per a RELLA la inclusió i l’acompanyament als alumnes són una part essencial de la tasca que tenen els tutors. Làzaro afirma que el que és important “no és que un nen sàpiga molt d’una cosa, sinó que primer de tot se l’ha de fer persona, que sigui una persona crítica i responsable”. “No pot ser que surtin nens de les escoles dient que són feixistes o que el feminisme és una merda, o que els homes han de manar més que les dones. Això vol dir que alguna cosa està fallant”, afirma.
Làzaro posa com a exemple el debat entorn de les pantalles i es mostra en contra de prohibir-les, ja que defensa que el que s’ha de fer és “regular-ne” el seu ús i, sobretot, “educar els nens per fer-ne un bon ús”.
D’altra banda, també defensen una única xarxa “gestionada públicament per tothom” per acabar amb les diferències entre l’escola pública i la concertada.
En l’àmbit estrictament pedagògic, Làzaro lamenta que Catalunya ha perdut el ser capdavantera en renovació pedagògica i reclama als polítics que facin “un canvi” per recuperar aquesta capacitat d’innovar.
Menys participació de docents i famílies
Però no hi veu només una qüestió de manca de recursos, sinó que des de RELLA apunten que s’ha reduït la capacitat de participació de docents, claustres, famílies i alumnes en les decisions sobre el sistema educatiu. En aquest sentit, relata que mentre ell va exercir es vivia una època molt diferent de l’actual, en què l’escola “era molt democràtica”. Ho argumenta assegurant que les decisions no les prenien només les direccions sinó conjuntament amb els docents i amb la participació important de les famílies i els alumnes. “Els claustres s’han convertit en claustres informatius, més que de debat”, ha afirmat. A més, apunta a la manca d’estabilitat dels equips de mestres i reivindica que un projecte necessita temps per cohesionar-se.
El vicepresident de RELLA hi vincula també l’excés de burocratització amb una escola “cada cop amb més protocols, més decrets i més normes”.
Sobre el debat de les metodologies, l’associació creu que cada centre “ha de decidir què vol fer” i fer-ho comptant amb la implicació de les famílies i de la comunitat de l’entorn. En tot cas, creuen que “no té sentit” obligar tots els centres a treballar per projectes però tampoc tot el contrari. “Imposar no dona resultat”, sentencia, i afegeix que sovint sembla que hi hagi “molta improvisació” per part del Departament d’Educació.
Ambient social i castellà als instituts
Sobre la llengua, Làzaro creu que la situació actual s’explica per un ambient social en què el castellà ha anat guanyant protagonisme i pel fet que Educació “ha permès” que es fessin classes en castellà als instituts especialment. “Si vens a treballar a Catalunya de docent, la llengua pròpia de Catalunya és el català, l’has de saber i dominar”, remarca.
En aquest sentit, diu que la conselleria “no ha fet la feina”.
15 anys de RELLA
L’organització commemora aquest 2025 els seus 15 anys d’història i ho fa, entre d’altres, amb l’impuls d’un premi per reconèixer la trajectòria docent d’un mestre que es jubili. Ho fan perquè consideren que hi ha reconeixements a escoles, projectes o altres iniciatives però no als docents.
A banda d’aquest premi, l’entitat ha organitzat un seguit d’activitats per tal de commemorar els seus 15 anys d’activitat, amb la que volen “incidir” en el sistema educatiu.
