Demana en el pregó de la Mercè que Barcelona sigui ciutat de llibertat i protegeixi els drets de nenes i dones
L’escriptora Najat El Hachmi ha demanat en el seu pregó de la Mercè que Barcelona sigui una ciutat de llibertat i protegeixi les nenes i les dones. “Barcelona serà la ciutat de la llibertat com ho ha estat per a mi si protegeix, promou, difon i garanteix els drets de les nenes i les dones”, ha dit, i ha criticat que “en nom de la inclusió” se la consideri “molesta” per denunciar “la violencia i l’opressió, la discriminació i les injustícies”. “No em demaneu que miri cap a una altra banda, ja n’hi ha prou de sacrificar les vides de les nenes i les dones en nom de no sé quina entesa de civilitzacions i cultures, en nom d’una idea d’inclusió que ens expulsa de nou, a nosaltres, les dones, de la condició d’ésser humans de ple dret”, ha etzibat.
El Hachmi ha considerat “sorprenent” que “defensar avui drets fonamentals a Barcelona i no a Teheran sigui considerat polèmic”. “Us incomoda que us expliqui que hi ha nenes en aquesta ciutat que no poden aprendre a nedar ni anar d’excursió? Que creixen creient que només seran valuoses si es tapen?”, ha preguntat als assistents a la lectura del seu pregó al Saló de Cent de l’Ajuntament.
“Us molesta que us digui que hi ha adolescents preocupades per la seva virginitat, dones joves que estimen persones prohibides amb culpa i pagant el preu del desterrament familiar?”, ha continuat El Hachmi, que s’ha referit també a noies que estan “terriblement espantades” per la possibilitat que les duguin al Marroc o al Pakistan i les casin amb un cosí. “Us incomoda tot això? Doncs imagineu-vos com les incomoda a elles”, ha conclòs.
L’escriptora ha lamentat que a alguns els molesti més que s’anomeni “aquesta realitat que la realitat mateixa”, i també s’ha adreçat a les noies que pateixen aquesta situació. El Hachmi, que va trencar justament amb la seva família, els ha dit que tenen dret a aspirar “a viure lliures”. “Cap de nosaltres no ha nascut per sotmetre’ns, no som traïdores ni reneguem de la nostra procedència per voler la independència”, els ha dit. Basant-se en la seva pròpia experiència, l’escriptora s’ha adreçat a elles i els ha exposat “una veritat molt dura” que ha hagut d’aprendre: “Si us volen lligades, si us volen agenollades, si us volen escapçades, retallades, modificades y encaixades en un motlle estret i asfixiant és que no us volen. Busqueu, com vaig fer jo, una família que us accepti tal com sou, que no només no us faci més petites sinó que us faci sentir molt grans respectant la vostra dignitat”.
L’escriptora ha assegurat que la llibertat de les dones “fa tanta por” que sovint es prohibeixen “les coses que no semblen importants, les que no suposen per si soles un desafiament a l’ordre establert”. Segons ha explicat, a ella se li van prohibir les “aspiracions de llibertat perquè una dona sola pel món era un fet insòlit” dins la seva família: “Al final no em va quedar més remei que el trencament”. “. A dia d’avui i aquí mateix hi ha moltes noies que es veuen obligades a fer la tria més dolorosa que se li pot plantejar a un ésser humà: escollir entre la llibertat o la pertinença, entre ser qui ets i assumir el preu que et faran pagar o sotmetre’t per continuar formant part de la teva família, el teu grup de procedència”, ha lamentat.
“Som moltes les que hem tingut en Barcelona una mena del Dorado de la independència”
El Hachmi, que va néixer al Marroc i amb vuit anys va marxar a viure a Vic amb la seva família, ha fet valdre que, durant molts anys, per ella Barcelona era sinònim de “llibertat”. “Som moltes les que hem tingut i tenim en Barcelona una mena del Dorado de la independència, l’emancipació individual i la llibertat”, ha expressat. Segons ha explicat, imaginava la ciutat com un lloc “on no ens conegui ningú, on ningú ens compti les passes, on hem estat i a quina hora hem sortit, com n’és de llarga la túnica que cobreix els nostres pantalons i si ens hem posat més o menys rímel o hem parlat amb un lloc cristià”.
Per ella, aquesta era una que no era al seu abast, “com no ho és ara mateix per a moltes dones tancades en diverses reclusions”. El Hachmi ha explicat que abans de traslladar-se a la capital s’ho va pensar “molt”: “Vaig anar venint poc a poc, primer marxant de Vic per viure un temps a Granollers”. Sobre la seva arribada a la capital, ha fet valdre la “sort” que va tenir en arribar: “No sé si casual, que en tots els pisos on he viscut a Barcelona he sabut el nom dels veïns i hem tingut una relació cordial, ens hem saludat i tingut converses a peu dret perquè la ciutat som els qui hi vivim i depenent de com ens comportem tindrà un caràcter o un altre”.
“Els immigrants el que volen és tenir garantida la dignitat mínima per sentir-nos part de l’espècie humana i a casa ja veurem si fem cus-cus o paella”
Més enllà del seu lligam amb la ciutat, El Hachmi també ha parlat sobre la seva experiència com a immigrant Catalunya. Segons ha explicat, les primeres vegades que va trepitjar Barcelona sempre va ser “per fer papers”. “Per renovar el permís de residència que és com renovar el dret a ser el que ja érem: “d’aquí”, del nostre carrer, de la nostra escola, dels nostres amics: ja és curiós que necessitis un certificat per demostrar que existeixes i cada dos o cinc anys que segueixes existint”, ha denunciat.
Així, l’escriptora també ha parlat de l’experiència de trepitjar el consolat del Marroc a la ciutat i de la “por” que aquest li provocava. “Al consolat ens sentíem estrangers respecte al país on havíem nascut, perquè ens parlaven en àrab, una llengua que no enteníem i feien servir un llenguatge molt estrany: el de les institucions administratives que representaven un règim autoritari acostumat a tractar la seva població com a súbdits dignes de ser sotmesos”, ha constatat.
La pregonera ha celebrat que “ara ja fa molts anys” que no posa els peus al consolat “perquè una de les millors coses d’obtenir la nacionalitat és poder-te oblidar de validar cada dos per tres la teva existència o la teva identitat”. En aquest punt, El Hachmi ha llançat una crítica contra les “inventades comunitats” i ha defensat que els immigrants “aspiren a ser ciutadans i no poble o tribu o comunitat o creients o identitat”: “El que volem no són ni fires de la diversitat ni reconeixement de la nostra singularitat, no hem vingut aquí a ser pastilles de caldo que enriqueixen la substància principal del plat: volem viure amb els mateixos drets que la resta de ciutadans, tenir garantida la dignitat mínima per sentir-nos part de l’espècie humana i a casa ja veurem si fem cus-cus o paella, tall rodó o tajin”.
“Reconeguem-nos i escoltem-nos tots els que fem Barcelona”
En el seu discurs, El Hachmi també ha explicat que la ciutat “no li era aliena ni la veia com a inhòspita” abans de venir “perquè els seus carrers i les seves places estan impregnats d’un pòsit espès i divers que han creat i sedimentant tots els escriptors que han construït Barcelona amb els seus textos”. Així, la pregonera ha fet valdre els escriptors que durant dècades han descrit Barcelona i ha fet un repàs dels autors que se li apareixen mentre passeja per la ciutat, com Josep Pla, Mercè Rodoreda, Carmen Laforet, Gabriel García Márquez o Montserrat Roig i Maruja Torres. “L’emoció del que he viscut a Barcelona i l’emoció del que he llegit sobre Barcelona tenen exactament la mateixa intensitat i fan que la ciutat sigui molt més que el que es veu a simple vista”, ha expressat.
L’escriptora també ha dedicat unes paraules a l’alcalde de Kíiv, present a l’acte, i ha recordat “a tots els ciutadans que representa, assetjats dia a dia pel monstre sense sentit de la violència més extrema, el monstre de la guerra”. El Hachmi també s’ha referit “milers de persones de pell fosca que fugen de conflictes oblidats que no surten mai a les notícies i s’ofeguen en aquest mar del Mig de la terra”, i ha criticat que “massa sovint la nostra solidaritat i empatia amb les víctimes discrimina per un element tan aleatori com és el fet de tenir més o menys melanina”.
Finalment, l’autora ha recordat que “hi ha moltes maneres de fer que el somni de llibertat quedi en no res” i ha afirmat que l’actual context de “precarietat, salaris baixos i problemes d’habitatge” fa que “l’accés a Barcelona sigui impossible”. “Aquesta ciutat no es pot permetre continuar expulsant els seus habitants cap als marges amb la centrifugadora que crivella els barcelonins en funció del seu podeu adquisitiu”, ha alertat.
El Hachmi ha tancat el discurs fent valdre la figura dels “avis”: “Si teniu la sort de tenir avis, deixeu el mòbil i pregunteu-los coses, escolteu una visió del món única que s’extingirà amb ells quan no hi siguin”. “Reconeguem-nos i escoltem-nos tots els que fem Barcelona i celebrem que podem estar junts i lliure”, ha conclòs la pregonera.
