L’any 2021 es va registrar un augment de les denúncies de discriminacions lingüístiques greus, concretament un 90,4% més respecte de l’any 2020. Tot i que l’Administració General de l’Estat espanyol continua aglutinant la majoria de discriminacions, amb un 49,5%, l’any 2021 va ser l’àmbit de la salut pública el que va registrar un augment més preocupant de denúncies, les quals suposen un 40%.
Així ho conclou l’informe de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions elaborat per Plataforma per la Llengua que, malauradament, l’any 2021 va batre el rècord en el nombre de discriminacions, amb un total de 99 denúncies.
L’informe d’aquest any conclou que l’Administració General de l’Estat continua perpetrant el major nombre de discriminacions lingüístiques, amb un 49,5%. Tanmateix, aquesta xifra ha quedat diluïda pel gran augment de discriminacions lingüístiques viscudes en l’àmbit sanitari, que el 2021 van suposar un 40% (un total de 38 denúncies de les 99 recollides). Plataforma explica que aquest augment pot estar condicionat pel creixement de la consciència lingüística entre els pacients, així com al “relaxament de l’exigència del requisit de coneixement del català“.
L’entitat també reflexiona sobre el fet que la discriminació lingüística al català és un reflex d’un problema estructural i d’una ideologia antiigualitària i supremacista, que es tradueix en el nacionalisme espanyol.
