La líder de Sumar, Yolanda Díaz, es compromet a tancar un acord en la taula de diàleg el 2024 i sotmetre’l a votació a Catalunya. En una entrevista a ‘La Vanguardia’, la candidata de Sumar veu “imprescindible” reactivar la taula de diàleg l’any que ve per tal “d’assolir un acord que pugui ser votat pels catalans”. “Em comprometo a fer que sigui possible”, diu Díaz, que evita apuntar si la formació dona suport al dret a l’autodeterminació. “Algú creu que amb un govern de Vox i Feijóo millorarem les relacions de Catalunya i Espanya? Crec que no”, afirma Díaz, que remarca que cal “prendre’s seriosament” la taula de diàleg.
Preguntada sobre la petició de la fiscalia al magistrat que instrueix la causa pel referèndum de l’1 d’octubre Pablo Llarena de reactivar l’euroordre contra l’expresident Carles Puigdemont, Díaz ha dit que és “partidària de respectar la legalitat vigent” i les resolucions judicials tant si les comparteix com si no.
D’altra banda, la líder de Sumar ha reivindicat algunes de les seves principals mesures del programa electoral, com l’herència universal de 20.000 per a joves, que ha defensat vol lluitar contra “la falta d’igualtat d’oportunitats”. “El fill d’un treballador té enormes dificultats”, assegura.
Sobre la proposta de reduir la jornada laboral a 32 hores, Díaz indica que veu possible un acord amb la patronal. “Saben que augmenta la productivitat perquè les velles fórmules basades en la presencialitat i les hores extenuants no funcionen”, defensa la candidata de Sumar, que també veu amb “preocupació” que el PSOE “es negui a obrir el debat sobre el retard de la jubilació”. “Vull ser clara: Sumar defensa que qui puja a una bastida, una netejadora, una caixera, les persones que treballen en la docència i molts altres col·lectius no poden treballar a partir dels 65 anys”, assenyala.
Pel que fa a la reforma fiscal que proposa Sumar, Díaz defensa un impost a les grans fortunes “molt més ampli” i “reelaborar els impostos dels oligopolis”, que remarca són “fonamentals per a la distribució, l’energia i el sector financer”. “La banca s’acaba de repartir abans d’impostos 32.000 milions en beneficis. Això és profundament injust”, subratlla.
