Els Mossos d’Esquadra han detingut un segon manifestant antifeixista per la mobilització contra un acte de Borbonia i Vox el 6 de desembre passat a Girona. Tot i que la detenció va tenir lloc dijous, no ha transcendit fins aquest dilluns. Després de traslladar-lo a la comissaria de Santa Coloma de Farners, l’arrest va quedar sense efecte a l’espera que el jutjat el citi a declarar.
Els Mossos li atribueixen delictes de desordres públics, danys i atemptat a agent de l’autoritat per, suposadament, trencar la càmera d’un policia als voltants de la plaça U d’octubre de 2017, on el 6-D van coincidir l’acte de l’ultranacionalisme espanyol i la protesta antifeixista. Aquell mateix dia, els Mossos –que van fer fins a dues càrregues contra la manifestació- ja van detenir un activista i el 18 de febrer la fiscalia de menors va citar a declarar un jove acusat d’haver tirat pedres durant la mobilització.
Dos membres del CDR de Cerdanya citats a declarar per un delicte de resistència a l’autoritat el 21-F desobeeixen l’ordre
D’altra banda, dos membres del CDR de Cerdanya, Marçal Rocías i Roger Juvé, citats a declarar aquest dilluns als jutjats de Puigcerdà acusats dels delictes de desordres públics i resistència i desobediència a l’autoritat, han decidit no donar resposta al requeriment judicial. La seva postura l’han fet pública en el marc d’una concentració convocada a les portes de l’edifici, en què hi han participat una vintena de persones. Els fets que s’investiguen tenen a veure amb el tall de les carreteres N-152 i N-154 el 21 de febrer passat, jornada de vaga general, al seu pas per la capital cerdana i en un punt proper a la frontera. Concretament, se’ls ha cridat per haver mostrat una “resistència més activa” en el moment en què, poc abans de dos quarts de quatre de la tarda, efectius dels Mossos d’Esquadra van desallotjar-los per reobrir aquestes vies al trànsit.
Rocías ha dit que ha optat per desobeir el requeriment judicial perquè considera que tot plegat respon a una “caça de bruixes” i nega que durant la jornada de vaga general del febrer passat es produïssin els fets que ara s’investiguen. “Es vesteix un relat que el que busca és fer por, fer mal i debilitar la mobilització”, ha afirmat aquest integrant del CDR de Cerdanya a les portes dels jutjats de Puigcerdà. A més, ha afegit que abans que els Mossos d’Esquadra desallotgessin el tall de les carreteres que comuniquen la capital cerdana i la frontera van explicar als efectius policials que la seva voluntat era allargar-lo una hora més i, posteriorment, marxar a la concentració convocada al centre de la localitat.
L’advocada d’Alerta Solidària que els representa, Raquel Vilar, demana al titular del jutjat que els doni la possibilitat de poder citar alguns testimonis dels fets que s’investiguen. Per fer-ho possible cal que la tramitació, que s’està fent per la via d’urgència, passi a la fase de diligències prèvies. La lletrada ha coincidit amb els integrants del CDR de Cerdanya en què, al seu parer, la citació té com a objectiu “desmobilitzar o espantar la gent més activa” i ha defensat que aquestes persones l’únic que van fer és exercir els seus drets de protesta i de vaga.
La incompareixença davant la seu judicial de Puigcerdà pot implicar tant l’emissió d’una segona citació com d’una ordre de detenció, ja que en els casos en què s’utilitza la via d’urgència, segons Vilar, la tramitació és més curta. Cal recordar que el jutjat d’instrucció 1 de la capital cerdana va arxivar provisionalment el febrer passat la causa oberta contra un altre integrant del CDR de Cerdanya i membre del secretariat nacional de l’ANC, Tomàs Sayes, acusat d’un delicte de manifestació il·legal per una caminada reivindicativa celebrada el 30 de març de 2018 entre Alp i Das.
En aquest cas, Sayes va decidir no presentar-se al jutjats en dues ocasions i, per aquest motiu, va ser detingut a Vilanova i la Geltrú el 7 de febrer passat. Els mossos el van traslladar als jutjats de la capital del Garraf, on el magistrat li va comunicar la seva imputació i, posteriorment, el va deixar en llibertat.
La menor investigada pel tall de les vies de l’AVE a Girona l’aniversari de l’1-O s’acull al dret a no declarar
Al seu torn, la menor investigada pel tall de les vies de l’AVE a Girona durant l’aniversari de l’1-O s’ha acollit al seu dret a no declarar davant la fiscalia de menors. L’atestat policial, que suposadament es basa en imatges de les càmeres de videovigilància de l’estació, la identifica com una de les activistes que es van asseure a les vies. La investiguen per un delicte de desordres públics.
Una quarantena de persones, en el marc de la campanya antirepressiva ’21 raons’, s’han concentrat a les portes del Palau de Justícia per donar suport a la menor, que té 17 anys. L’activista, Bruna Ruhí, denuncia una campanya de “persecució contra el moviment independentista” per part de la policia espanyola.
El jutjat d’instrucció 4 de Girona ha citat a declarar aquest divendres 19 activistes més investigats pel tall de l’AVE. Hi ha els 16 detinguts per la policia espanyola el 16 de gener, entre els quals hi ha els alcaldes de la CUP de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, i de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, i el fotoperiodista Carles Palacio. La defensa dels arrestats està ultimant una querella contra la policia espanyola per detenció il·legal i lesions. Sostenen que les detencions es van fer “sense respectar” els requisits legals perquè no era un cas de delicte flagrant ni hi havia “cap motiu” per pensar que els investigats no compareixerien a una citació. També al·leguen que entre els detinguts hi ha dos electes, fàcilment localitzables com a càrrecs públics.
Finalment, avui també s’ha sabut que tres nous comandaments de la policia espanyola seran investigats per les càrregues del referèndum. El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ja els ha citat a declarar.
