El Tribunal Suprem ha descartat en la sentència que confirma l’absolució de l’activista Tamara Carrasco que el missatge que va difondre per WhatsApp després de la detenció de l’expresident Carles Puigdemont el 2018 tingués “idoneïtat incitadora” de desordres públics. La majoria de la sala penal del Suprem creu que per considerar-lo delictiu hauria de tenir “un mínim de precisió respecte a les circumstàncies espai temporals de producció del fet delictiu que s’incita a cometre”. Per contra, la sala veu que “els termes del missatge presenten significatives taxes d’ambigüitat sobre el sentit i abast del fet comunicat” que la porten a avalar les sentències prèvies que descarten el delicte “amb bones raons, a la llum dels fets declarats provats”.
L’alt tribunal coincideix amb les sentències anteriors que van absoldre Carrasco en què en el missatge “no s’identifiquen prou actes concrets que poguessin desembocar” en desordres públics i té “només una explícita crida als interlocutors a participar en la vaga general que es programés”.
També conclouen que el missatge té un “prevalent propòsit informatiu d’accions d’altres” i recorden que els fets provats “situen l’acusada fora del disseny de l’estratègia relatada en el seu missatge”, ja que queda “expressament no provat” que Carrasco “exerceixi funcions de coordinació dels anomenats CDR”.
“Les conclusions normatives de l’Audiència, a partir de la realitat fàctica delimitada en la instància, són difícilment qüestionables”, diu el Suprem, que també sosté que “el mode de comunicació del missatge que es descriu en el fet provat no respon al mode exigit pel tipus”.
“La transmissió mitjançant l’aplicació WhatsApp d’un missatge a un grup determinat i tancat d’interlocutors -els ‘amics de l’acusada’ es precisa en la sentència- no és un equivalent a difusió pública del fet transmès”, ja que és “un acte de comunicació intersubjectivament delimitat”. “Els fets no permeten considerar acreditat que la senyora Carrasco pretengués que el seu grup d’amics difongués el missatge”, apunten.
Cinc magistrats discrepen
En un vot particular formulat pel magistrat Ángel Luis Hurtado i al qual s’han adherit Manuel Marchena, Julián Sánchez Melgar, Antonio del Moral i Vicente Magro, aquests magistrats defensen que s’hauria d’haver estimat el recurs de la fiscalia i haver condemnat Carrasco. Els magistrats discrepants sostenen que el missatge de Carrasco tenia “contingut coactiu, intimidatori i violent” i que això és “inequívoc”.
“Es tracta d’actuacions en què es convida a una mobilització violenta mitjançant directrius encaminades a tal efecte, que, en quant tenen una clara repercussió en l’ordre públic, suposen un excés i un abús” del dret de reunió, argumenten.
“La situació de perill la va crear la recorreguda” , remarca el vot particular, que veu “voluntat de generar violència” en el contingut dels missatges que considera van dirigits a “l’alteració de l’ordre públic” i “són idonis a tal fi”. “I ho fa de forma conscient”, remarca. Els magistrats asseguren que malgrat que enviés el missatge a un grup d’amics, Carrasco “es va haver de representar ‘ex ante’ la gran difusió” que podia tenir.
Per això, conclouen que, en línia amb la fiscalia, que els fets encaixen en el delicte d’incitació a desordres públics, ja que el missatge tenia “potencialitat suficient” i era “prou clar i apte” per aconseguir-ho “aprofitant la cobertura que els dona la vaga” encara que “per circumstàncies alienes” no s’acabi materialitzant.
