Els arqueòlegs han descobert que les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) van convertir-se en un refugi climàtic per a les poblacions del paleolític abans de l’última glaciació. La troballa s’ha fet en el marc d’un estudi internacional que ha analitzat les migracions a partir d’individus que van viure fa uns 30.000 anys.
L’estudi publicat per la prestigiosa revista ‘Nature’ ha fet una anàlisi genòmica a gran escala de les poblacions de caçadors i recol·lectors que van viure a Europa durant aquell període. És el més gran que s’ha fet fins ara dels individus del paleolític, amb l’objectiu de documentar-ne les migracions i reescriure la història dels ancestres.
La recerca, que ha comptat amb la col·laboració de 125 investigadors internacionals, l’ha liderat un equip de la Universitat de Tübingen (Alemanya), del centre Senckenberg per a l’Evolució Humana i el paisatge del paleolític, de la Universitat de Pequín i de l’Institut Max Planck per a l’Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya).
Participació catalana
Al projecte hi han participat investigadors del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona. Els arqueòlegs de la UdG han aportat mostres recuperades a les coves del Reclau Viver i de Mollet III de Serinyà. Pertanyen a dos individus prehistòrics que hi van ser enterrats ara fa uns 22.000 anys. Un període que es coneix com a gravetià final, just abans del moment més fred de l’última glaciació.
En el context europeu, les restes humanes d’aquest període són molt escasses. Per tant, subratlla la UdG, “la presència de les mostres de Serinyà en aquest estudi és essencial pel coneixement de les poblacions ibèriques just abans de la contracció de la població europea cap als territoris del sud del continent durant el solutrià”. Aquest és el període que segueix al gravetià i està “magníficament representat als jaciments de Serinyà”, segons detalla l’investigador de la UdG i coautor de l’estudi, Joaquim Soler.
L’article publicat a ‘Nature’ caracteritza aquest replegament “com un moment decisiu amb relació a la diversitat genètica de les poblacions europees a partir d’aquest moment”, afegeix l’especialista. La recerca també posa de manifest que els diferents períodes culturals que s’han identificat al llarg del paleolític superior –fa entre 40.000 i 12.000 anys, aproximadament– no coincideixen forçosament amb els reemplaçaments de poblacions. En aquest cas, els resultats proporcionats per l’anàlisi genètica aporten elements que permeten defensar la continuïtat de les poblacions entre els períodes gravetià i solutrià a l’Europa Occidental, per exemple.
Les restes humanes del Reclau Viver es van recuperar el 1948 per Josep Maria Corominas, mentre que les de Mollet III s’han exhumat durant les darreres campanyes d’excavacions en el marc dels projectes quadriennals que atorga el Departament de Cultura. El Consell Comarcal del Pla de l’Estany i el Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles han donat suport i col·laborat en aquesta recerca. A més de Joaquim Soler, per part de la UdG, han participat en aquesta recerca els membres del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria Neus Coromina i Isaac Rufí.
Anàlisi de 356 individus
En total, l’equip internacional ha analitzat el genoma de 356 caçadors-recol·lectors prehistòrics de diferents cultures arqueològiques, dels quals 116 són individus inèdits. Les mostres provenen de catorze països europeus i Àsia central. Aquests grups humans van viure fa entre 35.000 i 5.000 anys i són els ancestres, almenys parcialment, de la població europea actual.
La UdG explica com, “sorprenentment”, l’equip científic ha descobert que les poblacions associades amb la cultura gravetiana, que es va disseminar pel continent europeu entre fa 32.000 i 24.000 anys, no estaven estretament relacionades entre si. Segons els resultats de l’estudi, tot i que els unia la mateixa cultura arqueològica (feien servir el mateix tipus d’eines i produïen un art moble similar), les poblacions del sud-oest d’Europa –avui França, Espanya i Portugal– eren genèticament diferents de les poblacions contemporànies d’Europa central i Europa del sud –actualment República Txeca i Itàlia.
Els caçadors-recol·lectors del sud-oest europeu van mostrar una continuïtat genètica durant els darrers 20.000 anys: els seus descendents van romandre en aquesta regió d’Europa durant el període més fred de l’última glaciació per després expandir-se cap a la resta d’Europa. “Gràcies a aquestes troballes, per primera vegada, podem donar suport a la hipòtesi que el sud-oest d’Europa va oferir condicions climàtiques més favorables durant la fase més freda de la darrera glaciació i grups humans van trobar el seu refugi aquí”, segons el primer autor de l’estudi, Cosimo Posth (de la Universitat de Tübingen).
