L’Associació Catalana de Malacologia (ACM) ha descobert un cargol aquàtic diminut endèmic de la conca del riu Fluvià. La troballa s’ha fet a Vilert, un poble dins del terme municipal d’Esponellà (Pla de l’Estany) i en honor al qual els investigadors han decidit anomenar-lo ‘Vilertia’. Com ha confirmat un laboratori alemany, no es tracta només d’una nova espècie, sinó d’un nou gènere (categoria que agrupa espècies similars). Un dels responsables del descobriment, Sergio Quiñonero, explica que va ser una “troballa casual”. “Pots intuir que allà hi pot haver alguna cosa, però mai ho saps del cert”, aclareix. A més, assegura que és “endèmic” perquè no s’ha trobat enlloc més.
El Vilertia viu en aigües subterrànies d’almenys dues fonts del municipi i ha estat difícil de localitzar per la seva mida i també pel seu hàbitat. Per una banda, els exemplars més grans d’aquest cargol mesuren 1,5 mil·límetres, un aspecte que en dificulta la detecció i captura i, per l’altra, que visqui en aigües subterrànies el situa en un indret de difícil accés. “En aquest cas s’han pogut trobar, fotografiar i estudiar”, detalla orgullós Quiñonero, que afegeix que els exemplars es van descobrir a Vilert, després del temporal Gloria. Un fenomen meteorològic que l’artífex de la troballa està convençut que va contribuir en la detecció del cargol perquè “va fer pujar els aqüífers i això va expulsar les closques”.
Fruit de l’estudi posterior a la seva detecció d’aquest nou gènere d’invertebrats, s’ha pogut determinar que el cargol “és cec perquè no té ulls” i també que “és un bon bioindicador”. Això significa que les fonts estan netes perquè es tracta d’una “espècie que no tolera la contaminació”. En aquesta línia, des de l’ACM demanen ara que es preservin les fonts d’Esponellà en el seu estat original i no s’hi faci cap actuació per afavorir aquesta espècie. “Qualsevol acció podria fer desaparèixer el Vilertia”, alerta el membre de l’associació que va participar a la troballa.
Al Vilertia l’han definit com a cargol endèmic de la conca del Fluvià perquè no se n’ha trobat cap més exemplar enlloc, a banda d’aquestes dues fonts situades a Vilert. Del seu aspecte morfològic, segons descriu Quiñonero, en destaca la seva mida però també la closca que és circular i tendeix a plana. Pel que fa al nom, el membre de l’ACM detalla que els va semblar “adequat” posar-li el del primer lloc on va ser descobert.
Associació Catalana de Malacologia
L’Associació Catalana de Malacologia, ubicada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, fa més de dues dècades que es dedica a la recerca científica i divulgació de temes relacionats amb els mol·luscs. Fundada el 1997, la seva activitat sobre el terreny ha permès fins ara descriure diferents espècies invasores a Catalunya. “Ens vam adonar que hi ha casos emblemàtics com el del cargol poma del Delta de l’Ebre, que és conegut, però que ni havia molts que passaven desapercebuts tot i tenir una distribució molt àmplia al territori”, alerta Quiñonero. Des de l’ACM també han identificat fins a divuit espècies de cargols d’aigües.
