Plataforma per la Llengua i les entitats de Castelló per la Llengua han protestat aquest matí a la plaça Major de Castelló de la Plana contra la iniciativa de PP i Vox per castellanitzar la toponímia municipal.
Les organitzacions denuncien que la castellanització del topònim ‘Castelló de la Plana’ respon l’animadversió ideològica de PP i Vox contra el valencià. I és que l’Ajuntament de Castelló de la Plana ha aprovat iniciar els tràmits perquè Castelló inclogui la seva forma en castellà. Un canvi que estaria validat per la Generalitat Valenciana, governada també per PP i Vox, després d’un informe favorable de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, Toni Royo, la iniciativa “respon a interessos ideològics contra l’ús del valencià, perquè el vocable va nàixer com una castellanització del nom propi, i no és un topònim en castellà”.
La capital de la Plana Alta havia recuperat el seu nom només en valencià el 22 de març del 2019, quan la Generalitat Valenciana va aprovar la forma exclusiva ‘Castelló de la Plana’, després que l’Ajuntament de la ciutat acordés l’any anterior sol·licitar el canvi amb els vots dels tres socis del pacte del Grau (PSPV, Compromís i CseM), i amb l’oposició del PP i Ciutadans.
El Consell del Botànic va prendre la decisió tenint en compte el dictamen favorable que va emetre, per unanimitat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i que fonamentava l’estudi del topònim en quatre aspectes bàsics: l’etimologia, la documentació històrica, la legislació vigent i els criteris de fixació de la toponímia valenciana recollits en els manuals especialitzats.
Plataforma per la Llengua considera que els usos del vocable “Castellón” no tenen per què ser motiu de reconeixement en una denominació oficial, i demana a l’Ajuntament de la capital de la Plana Alta que mantingui la forma genuïna i originària, «Castelló», com una mostra de l’obligació de les administracions públiques d’impulsar el valencià en la societat, ajudant a reviscolar-ne l’ús social, tal com marca la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) i l’Estatut valencià.
L’entitat, a més, insta l’Ajuntament de Castelló a respectar l’article 3 de la Constitució espanyola, que fa referència al caràcter oficial de les llengües reconegudes als estatuts d’autonomia, i que garanteixi els drets lingüístics dels valencianoparlants.
Informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
L’informe de l’AVL sobre el topònim ‘Castelló’ del 2019 assenyala que el nom de la ciutat formava part dels aleshores 27 topònims de municipis en la zona de predominança del valencià que només mantenia el topònim en la forma castellana. A més, l’informe clarifica que el Decret 62/2017, de 2 de juny, del Consell dictamina que el topònim de la ciutat ha de respondre a la seua tradició històrica i lingüística. El manual per a la fixació de la toponímia valenciana publicat per l’AVL el 2015 també recomanava als municipis la recuperació de la denominació valenciana com a forma oficial, atès que és la tradicional i es correspon a la realitat lingüística valenciana.
En el mateix sentit, l’informe de l’acadèmic Emili Casanova recorda que ‘Castelló’ és el topònim que apareix en documents medievals com El llibre del repartiment o la Crònica de Jaume I, del segle XIII. Altres documents històrics més moderns demostren la tradició lingüística de la denominació valenciana, ‘Castelló de la Plana’.
Plataforma per la Llengua també aprofita per recordar que històricament l’ús oficial de ‘Castellón’ va nàixer “com a fruit de la imposició del centralisme de l’administració borbònica castellanista, i no per cap decisió de l’Ajuntament ni de cap institució valenciana”.
